*Text de Lynne Cooke pel MNCARS.
En canvi, a les sales on s'exposava la retrospectiva James Castle: Mostrar y almacenar, no hi havia ningú. Només les vigilants de sala i jo durant l'hora que vaig ser-hi. Espero que fos una casualitat i la manca de més visitants no sigui el menyspreu que ha de pagar un artista outsider com Castle, qui en vida va treballar sempre al marge dels circuits comercials de l'art.
Desconeixia la seva obra fins que, fa només uns mesos, l'amiga Insonrible em va enviar un missatge: me acordé de ti, més la notícia d'aquesta exposició (la primera al país i poques més s'han fet arreu del món). Suposo que li vaig recordar, no perquè Castle fos sord-mut, analfabet i va viure en una granja a l'Idaho de l'Amèrica profunda dels Estats Units... si no pels dibuixos i collages que acompanyaven i il·lustraven la notícia. Tot el que després vaig veure i llegir sobre James Castle i la seva obra (per Internet o al catàleg de l'exposició, que el vaig trobar en una llibreria de Barcelona) em va commocionar, i creguin que no exagero.
Així que de pas per Madrid no podia deixar de visitar aquesta exposició, i ara, ja puc dir que la visita va superar totes les expectatives: l'obra de Castle vista en viu emociona molt. La fragilitat dels seus collages, aquelles figures de persones i animals (les aus de granja i els ocells salvatges especialment), els llibres il·lustrats, els paquets amb els que embolicava les obres... tot és d'una delicadesa i sensibilitat enormes, amb una combinació de papers i cartrons, dels colors, les puntades per cossir-los... tan simple com bell i poètic. Collages i dibuixos (de paisatges i d'interiors) formen una obra de pes que dona molt per pensar-hi i descobrir-hi. Una obra marginal però per les circumstàncies de la vida de Castle, perquè és art en majúscules, tan important i interessant com les grans obres d'art que figuren als manuals dels grans hits de la Història de l'Art.
James Castle: mostrar y almacenar
es pot veure al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid
fins el 5 de setembre de 2011.
+ James Castle: portrait of an artist (Documental de Jeffrey Wolf, 2008)
+ James Castle. Mostrar y almacenar. MNCARS, 2011. 222 p. ISBN: 9788480264389
[Torontoràdio: The B-52's: Private Idaho]
6 comentaris:
Me la apunto.
El fin de semana que viene no creo que se me escape.
Por cierto no has hecho nada más que irte ya se te echa de menos pechu!!.
Ayer le hablé de ti a Matias y me dijo que la próxima vez quiere conocerte pero tomando una copa de coñac en la barra del bar para tener una conversación como
cosa de hombres!!...Te acuerdas del anuncio???.jaja.
Espero verte pronto again!!.
Achuchones fuertes!!.
Muchas gracias Abutrí! Siempre estoy muy a gusto con vosotros. Queda pendiente para la próxima visita esa copa con Matías, un Soberano o lo que se tercie, será un placer!
La expo de James Castle te gustará seguro, si además vas el día 5 de septiembre que pasarán el documental sobre su vida, alucinarás mucho más!
Besos y achuchones de carcanada asada (hoy aquí también tenemos mucha calor)!
Esta crónica está "de lujo". Te has decantado muy bien por el artista (no hará "hay kays" también ¿no?).
Por cierto, ¿has caído en la similitud del apellido (Castle) y tus obras con las pastillitas? Por no decir la similitud de Castle y mi Castillo.
Idaho no está tan lejos...
Es que nos pasamos la vida decantándonos por el lujo!
De tanta coincidencia con los castillos ha de salir algo más, a ello me pongo pronto. Idaho está en el Empordà y en Granada!
Bueno, bueno, qué de lujo y complicidad! Me encantaría acercarme a Madrid ahora que las masas católicas se disuelven y ver la expo...lo cierto es que es un autor emocionante.
Samedí, pues tiene hasta el 5 de septiembre para ir a verla... ahora, sabiendo su terror a las altas temperaturas... he de decirle que igual los católicos ya se habrán ido de Madrid, pero creo que el calor no! A ver si tenemos suerte y algún día exponen sus obras más cerca y así nos emocionamos (con lujo y complicidad) todos!
Publica un comentari a l'entrada