dimecres, 14 de setembre del 2011

Un Richard!


Richard Hamilton
Interior II,
1964
Collage
[Imatge: Tate Modern]

Aquest és un dels meus collages preferits de Richard Hamilton. El va fer a partir d'un fotograma de la pel·lícula Shockproof (Más fuerte que la ley, 1949), dirigida pel rei del melodrama Douglas Sirk i amb Patricia Knight de protagonista femenina.

Hamilton va morir ahir als 89 anys. Malgrat la seva edat, continuava en actiu artísticament, mantenint molt vigent l'Art Pop lligat a tota la iconografia pròpia de la cultura de masses: des dels electrodomèstics al cinema, la música rock i pop, amb homenatges als seus artistes admirats (Velázquez, Picasso...). Sovint amb una visió irònica i crítica amb l'actualitat política, com per exemple recentment sobre la intervenció del seu país a Irak sota el govern de Tony Blair.

Richard Hamilton. Patricia Knight, 1964. [Imatge: Artnet]

Enamorat de Cadaqués, a on va arribar als anys seixanta seguint a Marcel Duchamp, ben segur que en alguna terrassa del poble descobriria Hamilton tota la paramenta del pastís Ricard, el licor preferit dels turistes francesos: gots, copes, cendrers, gerretes i ampolles per l'aigua... també para-sols i xapes per penjar a les parets. Era molt típic als bars de la Costa Brava d'aquella època i va durar fins entrats els 80'. Hamilton va afegir a les sis lletres retolades de la marca una H i va fer seu el logo: RICHARD. Així que, a la seva memòria va dedicat aquest brindis amb pastís: per Richard Hamilton i l'Art Pop!

Richard Hamilton
(1922-2011)
[Imatge: British Council]

[Torontoràdio: The Beatles: White Album: Revolution 1]

3 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Si s'haguès dit Ricard directament...

Julián Rodríguez ha dit...

Me estoy dando una vuelta por su escaparate Sr. Toronto y veo que hemos tenido a Hamilton los dos en mente estos días.¡CONEXIÓN ASTRAL!!!

Toronto ha dit...

Sí! Conexión total! Vi su homenaje con el collage "Porque los hogares..." Y siempre paso por su blog, pero como no activa usted la opción de comentarios... pues nada, ya hablaremos cuando nos veamos! Porque esa maravilla llamada "Aelita" bien se merece otro comentario!