Viure somniant

L'habitació vermella

Twin Peaks

(1990-1991)

David Lynch

Un dels moments més sorprenents i estimulants de Twin Peaks el va protagonitzar l'agent Cooper quan, en somnis, la difunta Laura Palmer li revela a cau d'orella el nom del seu assassí. Tot succeïa a la mítica habitació vermella, una mena de purgatori o avantsala de l'infern, de terra de dibuix geomètric i parets de cortines vermelles. I amb aquell nan misteriós que parlava del revés i es deixava anar ballant al ritme de la música hipnòtica d'Angelo Badalamenti (que va donar peu a una famosa paròdia a Living in Oblivion (Vivir rodando, Tom DiCillo, 1995), quan en el rodatge d'una escena que ha de ser onírica, contracten a un nan que abandona el plató cridant indignat: ningú somnia amb nans!). L'agent Cooper no distingeix entre el somni i la vigília, les pistes en els dos estats tenen la mateixa importància per a les seves investigacions. Ja no és qüestió d'interpretar un somni, aquest és del tot revelador i cal creure fermament en ell.

Twin Peaks és ficció, però com passa sovint i bé diu el tòpic que la realitat supera la ficció... aquí està El mundo bajo los párpados de Jacobo Siruela per demostrar-ho una altra vegada. El llibre reivindica els somnis com una part més de la vida, que s'han obviat a l'hora d'escriure la història de la humanitat. Tal i com ell demostra amb molts exemples (documentats, plens de referències i noms fins a quasi deixar-te exhaust), el seu determinisme ha estat sovint una realitat. El recorregut per l'altra vida, l' onírica, l'altra dimensió, és apassionant. No interpreta somnis, ni toca la seva representació en l'art (això ja s'ha tractat en molts altres estudis), però sí entra en la ficció, sobre tot amb la mitologia, que ocupa una bona part del llibre. És molt interessant, però personalment, trobo encara més interessant quan Siruela exposa casos reals de somnis premonitoris complerts. Alguns van o podien haver canviat el curs de la història, altres només són potser casualitats sorprenents... en ambdós casos: posen els pèls de punta! O quan parla d'aquells científics incompresos i menyspreats que amb les seves teories van fer trontollar les nocions d'espai i temps (el temps! el pitjor dels invents humans, recull) tal i com seguim la majoria de mortals i tenim tan assumides.

Entre les històries que es poden trobar a El mundo bajo los párpados, transcric aquesta del psiquiatra Carl Gustave Jung: “... Una joven paciente en un momento decisivo de su tratamiento. La noche antes, había tenido un sueño que le había causado un enorme impacto emocional. El sueño era sencillo. Le regalaban un hermoso escarabajo de oro. Aparentemente no había nada turbador en esta escena. Pero, al día siguiente, mientras el doctor Jung estaba escuchando su relato atentamente, sentado de espaldas al gran ventanal de su despacho, de pronto oyó un extraño ruido, como si algo hubiese golpeado levemente en los cristales. Al volverse hacia la ventana, Jung advirtió que se trataba de un insecto que había chocado contra la superficie del vidrio para caer después sobre el alféizar. Así que abrió la ventana, tomó suavemente en sus manos el insecto y lo depositó en su mesa. Una vez pudo examinarlo, comprobó que se trataba de un escarabajo, concretamente la Cetonia aurata o setonia común, que venía a ser la analogía más próxima que podia encontrarse en esas latitudes del escarabajo de oro del que habían estado conversando unos momentos antes. Muchas cosas sorprendentes le habían sucedido a Jung en su vida, pero jamás ningún símbolo onírico se había materializado con una exactitud y contundencia tan sorprendentes.*

*Siruela, Jacobo. El mundo bajo los párpados. 2a ed. corregida. Vilaür: Atalanta, 2011. (Imaginatio vera), 352 pàg. ISBN: 978-84-937784-5-3.

[Foto Cetonia aurata: Didier Descouens a Wikipedia]

[Torontoràdio: Antonio Carlos Jobim: Vivo sonhando]