dimecres, 2 de novembre de 2011

Impertinent


Li he demanat a l'obra que havia de ser aquí:

- Digues, ¿vols que t'exposi?

- No ho sé – m'ha dit.

Però m'ha semblat que ho deia amb més

mostres de no, que de sí.

Perejaume

D'això en diuen art conceptual impertinent. Hauria estat boníssim, potser massa radical sota el patrocini d'un banc, que aquesta obra (el text de dalt escrit amb lletres blanques sobre una paret negra) fos l'única d'una exposició titulada, no amb menys ironia i impertinència: Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!



Percussió,
2008
Fotografia color 147 x 126 cm.

Perejaume ja va intentar deixar de fer una exposició quan va portar les seves obres a una gran retrospectiva que li va dedicar el MACBA (Deixar de fer una exposició, 1999). Moltes peces estaven fora del seu habitat natural, perquè aquest lloc en el cas de les obres de Perejaume sol ser la natura: la muntanya, el bosc, el camp, etc. Com tot el land art que es porti a un museu o a una galeria, no tenia gaire sentit veure-les allà tancades, al costat d'una foto que les mostrava al seu altre altre lloc, el bo. Per aquells que defensen que els museus són cementiris, portar-hi algunes de les obres de Perejaume els dona encara més la raó. Però mentre no ens convoquin en una muntanya, enmig d'un prat, a un bosc o... a una pedrera com és el cas. Però aquesta pedrera té trampa, és la sala d'exposicions de La Pedrera, l'edifici d'Antoni Gaudí. I tot i que s'apropa a l'ideal (la Pedrera és un edifici muntanya) i lliga molt amb el gust de Perejaume per Gaudí (i també per Jujol), novament una part d'obres estan fora de context, al cementiri. Però no totes, perquè Perejaume, artista plàstic i poeta, és molt polifacètic. L'exposició és una gran oportunitat per poder veure moltes de les seves fotografies, dibuixos, gravats, pintures i vídeo-instal·lacions, que tracten d'aquesta vida pròpia que tenen les obres més enllà de l'autor, de la idea d'excés (tant del nostre temps), les formes topogràfiques del paisatge, o de l'apropiació de la natura per part de l'artista, un altre acte aquest últim força impertinent. Obres antigues i de molt recents, com els Exvots, pedres i branques de cera, o dues de les fetes expressament per a l'exposició, Guixar amb el Pirineu, un bloc de guix amb el relleu de les muntanyes del Pirineu que guixa un mur de La Pedrera, o Suro pelagrí, una columna folrada de suro, un dels seus materials preferits per apessebrar!
La segona edat de les obres 11,
2002.
Tècnica mixta sobre paper, 255 x 137 cm.


+ Ai Perejaume, si veies la munió d'obres que t'envolten, no en faries cap de nova!
La Pedrera, Obra Social de Catalunya Caixa. Fins el 12 de febrer de 2012.

[Totes les fotos: Galería Soledad Lorenzo]

[TorontoTV: Björk: Crystalline]