dimecres, 9 de novembre del 2011

Atemporal


Tom Waits

[Fotografies de Jean-Baptiste Mondino]

Escoltant el darrer disc de Tom Waits, Bad as me (Jalma music, 2011), em crec que és el darrer perquè l'acaba de publicar fa uns dies d'aquest mateix any, però que bé podria ser, no sé, posem que el catorzè, dels quasi trenta que en deu tenir. Porta molt temps fent més o menys el mateix, amb una manera tan única i a contracorrent que per això deu haver arribat a ser considerat un clàssic. Pel públic i per la crítica, és clar, perquè ell des del seu poblet secret diuen que intenta mantenir-se bastant al marge de la llegenda que l'envolta. Continua doncs fent blues, destrossant ferralla, balades, cabaret, fressa industrial, rock, circ, jazz, ranxera, country, pop, folk... A Bad as me hi ha una mica de tot, la veu de fregall del Waits més tranquil i la raspera del més salvatge i histriònic, les melodies suaus i la caixa de trons... Bones lletres (a mitges altre cop amb Kathleen Brennan, la seva dona), acompanyament de luxe (destaca Marc Ribot, repetint a la guitarra), un envoltori sencill però curiós, amb algunes fotos del mateix Waits i de Jesse Dylan, fill de Bob Dylan)... i tot això el fa un disc excepcional, d'escoltar i segurament de vendre.


Tom Waits udolant i ballant al pati Satisfied

[Videoclip dirigit per Jesse Dylan]

+ Bad as me de Tom Waits

[Totes les fotos: web oficial de Bad as me ]

2 comentaris:

Insonrible ha dit...

¡Ay, que Tom ya no está para esas sesiones fotográficas en los árboles! Como se rompa la cadera, verás.

Toronto ha dit...

Estas dos fotos de Mondino son algo antiguas, pero en el vídeo todavía se retuerce como una culebrilla... será que ya lleva las prótesis de cadera y rodillas!