(Discos Malos, 2012)
El que tenen les 12 cançons d'aquest disc instrumental de la banda Clint és que ells posen la millor banda sonora i cadascú es pot fer la seva pel·lícula:
El que tenen les 12 cançons d'aquest disc instrumental de la banda Clint és que ells posen la millor banda sonora i cadascú es pot fer la seva pel·lícula:
2. Caso cerrado: Ell torna a comptar els diners per a que ella sàpiga que hi són tots.
3. Difunde notas divinas: El viatge continua, més tranquil però a bon ritme i sense pausa, mentre cau la nit.
4. Pólvora eres: Arriben a prop de la frontera mexicana.
5. No te alarmes: Al llit del motel, fan l'amor amb la tele de fons.
6.
Alguno de los Nuestros:
Es desperten amb el somriure de l'endemà d'un dia
perfecte.
7. Flirted
Whith You All My Life:
Dinant, fan mil plans que saben que mai es faran realitat.
8. Hechos presuntamente delictivos: El xerif comença a pentinar la zona. Dos cotxes patrulla es dirigeixen cap el motel.
9. Tomalo con
calma: Surtin amb les mans enlaire. Obeeixin i no els
passarà res.
10.
Aparadores:
Comença un tiroteig. Ell queda ferit de mort i ella
aconsegueix escapar per la finestra del lavabo.
11.Vacaciones en el bar: En una terrassa davant el Pacífic, estirada sobre una hamaca i amb un margarita a la mà, ella deixa anar una llàgrima quan recorda aquells plans que va fer amb ell.
12. Nana: Un feix de llum provinent d'una nau extraterrestre la xucla, a ella i l'hamaca, fins al seu interior. Dos marcians l'examinen i descobreixen que està embarassada.
Serà un nen i li posarà Clint, com el pare.
FIN
[TorontoTV: Clint:
Vaciones en el
bar]
3 comentaris:
Induir les imatges. És una proposta curiosa i interessant. Ho suggereixes tu o ho fant els Cint?
Esto ya es demasiado...¿no tenías bastante con inventarte grupos?
Enric, res, això és suggerència meva... no sé fins a quin punt coincidirà amb la dels Clint!
Clint tenen molta infuència de l'Ennio Morricone dels spaguetti western, de les bandes sonores de les pel·lícules de ciència ficció de sèrie B (theremin inclòs), la cultura pulp i les bandes instrumentals dels 60' nordamericanes, segur que via Tarantino (les pintes els delaten)... Res de nou i original, però trobo que ho fan prou bé!
Samedí: t'oblides que també ens dibuixem les portades! I aquesta de Clint, feta a mà, ho sembla i tot!
Publica un comentari a l'entrada