dimarts, 21 de febrer de 2012

L'univers particular



 Bestué Vives
Accions a l'Univers
(2008) 
Instal·lació de David Bestué i Marc Vives que es pot visitar, fins el 20 de maig del 2012, al Caixaforum de Barcelona.

Si et diuen que mentre et vas fent gran vas prenent consciència de la dura realitat i perdent simultàniament el sentit de l'humor... Bestué-Vives tenen en el seu art més de mil propostes per a que això no passi. El recorregut pels onze espais d'aquesta instal·lació és sorprenent, irònic, reflexiu sense discursos pesats (que no per això intranscendents), fet amb mitjans tècnics i utillatge tronats (forma part del seu estil), i molt divertit. Sobre tot, no hi entrin sense proveir-se de l'àudio-guia que els explicarà el perquè de cada espai:  del dedicat a allò més microscòpic fins al darrer, amb la desintegració de la matèria. L' Univers que portem dins i al que pertanyem.


Abans o després d'entrar-hi, no es perdin tampoc els tres vídeos dels mateixos Bestué-Vives que es projecten en un racó de l'entrada de la sala: Estat de canvi (2010), Història de l'escorpí enamorat (2008) i Accions a casa (2005). En aquest últim, els dos artistes en són els protagonistes principals, i les seves accions, segons el programa de mà, incideixen en mostrar una actitud desinhibida davant les convencions culturals... Com ara dormir al mig del passadís, camuflar el menjar, robar la planta del vestíbul i mostrar-la al balcó, creuar una habitació sense tocar el terre, inventar mecanismes a base de cordills per moure un moble amb l'ascensor o per obrir i tancar portes, llegir a la llum d'un microones obert... i moltes més de memorables, sempre amb esperit irreverent, humor, un punt infantil (algunes coses les fèiem de nens!)  i amb alguns homenatges a la història de l'art: a les accions dels dadaistes, a la cadira Barcelona de Mies van der Rohe i (aquest no du pistes al títol i no ho puc assegurar) a la font de mercuri d'Alexander Calder... Mentre ho veia, al meu costat hi va haver la deserció indignada d'una senyora d'entre uns seixanta i setanta anys d'edat. Va marxar només veure l'acció titulada “Caquita con palmera”... que juntament amb l'acció de despertar amb un pet a la cara,  és de les més escatològiques (a la vegada que existencialista...). En fi, trobo que no n'hi havia per tant, la senyora deu formar part dels que van perdent el sentit de l'humor, o dels que ja l'han perdut del tot.



Bestué - Vives
Accions a casa (2005)


[Fotos d'Angel de la Rubia per a Obra Social La Caixa]