Bestué - Vives
(2008)
Instal·lació de David Bestué i Marc Vives que es pot visitar, fins
el 20 de maig del 2012, al Caixaforum de Barcelona.
Si et diuen que mentre et vas fent gran
vas prenent consciència de la dura realitat i perdent simultàniament el sentit de
l'humor... Bestué-Vives tenen en el seu art més de mil propostes per
a que això no passi. El recorregut pels onze espais d'aquesta
instal·lació és sorprenent, irònic, reflexiu sense discursos
pesats (que no per això intranscendents), fet amb mitjans tècnics i
utillatge tronats (forma part del seu estil), i molt divertit. Sobre
tot, no hi entrin sense proveir-se de l'àudio-guia que els explicarà
el perquè de cada espai: del dedicat a allò més microscòpic fins
al darrer, amb la desintegració de la matèria. L' Univers que
portem dins i al que pertanyem.
Abans o després d'entrar-hi, no es
perdin tampoc els tres vídeos dels mateixos Bestué-Vives que es
projecten en un racó de l'entrada de la sala: Estat de canvi (2010),
Història de l'escorpí enamorat (2008) i Accions a casa
(2005). En aquest últim, els dos artistes en són els protagonistes
principals, i les seves accions, segons el programa de mà,
incideixen en mostrar una actitud desinhibida davant les
convencions culturals... Com ara dormir al mig del passadís, camuflar el
menjar, robar la planta del vestíbul i mostrar-la al balcó, creuar
una habitació sense tocar el terre, inventar mecanismes a base de
cordills per moure un moble amb l'ascensor o per obrir i tancar
portes, llegir a la llum d'un microones obert... i moltes més de
memorables, sempre amb esperit irreverent, humor, un punt infantil (algunes coses les fèiem de nens!) i amb alguns
homenatges a la història de l'art: a les accions dels dadaistes, a la
cadira Barcelona de Mies van der Rohe i (aquest no du
pistes al títol i no ho puc assegurar) a la font de mercuri d'Alexander Calder... Mentre
ho veia, al meu costat hi va haver la deserció indignada d'una
senyora d'entre uns seixanta i setanta anys d'edat. Va marxar només veure l'acció titulada “Caquita con palmera”... que juntament amb l'acció de
despertar amb un pet a la cara, és de les més escatològiques (a la vegada que
existencialista...). En fi, trobo que no n'hi havia per tant, la senyora deu
formar part dels que van perdent el sentit de l'humor, o dels que ja
l'han perdut del tot.
Bestué - Vives
Accions a casa (2005)
[Fotos d'Angel de la Rubia per a Obra
Social La Caixa]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada