Paul Naschy
caracteritzat
d'home llop
[Foto: arxiu de Rtve]
Pot ser que abans no
controlessin tant què miraven a la tele els nens? Bé, vaig ser dels
nens amb tele en blanc i negre, i només teníem dos canals. Per
avisar que el programa era per adults, apareixien els famosos rombes
en un extrem de la pantalla. Però per a mi que els meus pares i avis
no s'hi fixaven massa. El cas és que amb sis anys estava jo assegut
a la taula del menjador, construint una caseta de cartró pels
clicks de famobil, mentre veia per la tele una pel·lícula de
l'home llop. I vaig passar por, molta por. Viure al poble tampoc
va ajudar a oblidar-ho fàcilment, perquè el col·legi quedava a les
afores, i els que hi anàvem a peu, sols o en grup, passàvem per un
camí entre oliveres i vinyes envoltades de bosc. A l'hivern, el camí
de tornada, a les cinc de la tarda, era ben fosc... Auuu!
Però avui, que aquella
por ja estava més que superada, si llegint Brañaganda he
tornat a sentir calfreds, crec que es deu a la bona mà de David
Monteagudo per escriure situacions inquietants. Com per exemple, la
que viuen l'Orlando, el nen protagonista, i la seva mare quan,
camí del poble veí, els sorprèn la nit i son assetjats per la
mirada amenaçadora d'un home llop, el lobishome que té
aterrits a (quasi) tots els habitants de Brañaganda, el nom fictici
del poble, i de la comarca sencera de la Galícia rural on
transcorre la novel·la. Però aquesta no és una novel·la
fantàstica o de terror. El monstre ve a ser només un pretext per
destapar la part fosca i miserable dels humans. I crec també
que ho aconsegueix, tot i que per a mi el millor ha estat (igual que
a Fin, del mateix Monteagudo) el jugar amb tanta habilitat a deixar obert el perquè d'alguns dels misteris que planteja. I a més, també m'ha agradat
molt la descripció del paisatge, tan visual com si pugessis a un
helicòpter en una autèntica Brañaganda des de l'aire,
volant per sobre dels prats, els boscos i les muntanyes... intentant
veure a l'home llop amagat entre la vegetació.
Monteagudo, David.
Brañaganda. Barcelona: Acantilado, 2011. (Narrativa del Acantilado; 196). 288 p. ISBN:
978-84-15277-37-8.
[Foto portada: Acantilado]
[TorontoTV: Round Robin: I'm
the wolfman]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada