dilluns, 27 de febrer del 2012

Auuu!


Paul Naschy 
caracteritzat d'home llop
[Foto: arxiu de Rtve]

Pot ser que abans no controlessin tant què miraven a la tele els nens? Bé, vaig ser dels nens amb tele en blanc i negre, i només teníem dos canals. Per avisar que el programa era per adults, apareixien els famosos rombes en un extrem de la pantalla. Però per a mi que els meus pares i avis no s'hi fixaven massa. El cas és que amb sis anys estava jo assegut a la taula del menjador, construint una caseta de cartró pels clicks de famobil,  mentre veia per la tele una pel·lícula de l'home llop. I vaig passar por, molta por. Viure al poble tampoc va ajudar a oblidar-ho fàcilment, perquè el col·legi quedava a les afores, i els que hi anàvem a peu, sols o en grup, passàvem per un camí entre oliveres i vinyes envoltades de bosc. A l'hivern, el camí de tornada, a les cinc de la tarda, era ben fosc... Auuu!

Però avui, que aquella por ja estava més que superada, si llegint Brañaganda he tornat a sentir calfreds, crec que es deu a la bona mà de David Monteagudo per escriure situacions inquietants. Com per exemple, la que viuen l'Orlando, el nen protagonista, i la seva mare quan, camí del poble veí, els sorprèn la nit i son assetjats per la mirada amenaçadora d'un home llop, el lobishome que té aterrits a (quasi) tots els habitants de Brañaganda, el nom fictici del poble, i de la comarca sencera de la Galícia rural on transcorre la novel·la. Però aquesta no és una novel·la fantàstica o de terror. El monstre ve a ser només un pretext per destapar la part fosca i miserable dels humans. I crec també que ho aconsegueix, tot i que per a mi el millor ha estat (igual que a Fin, del mateix Monteagudo) el jugar amb tanta habilitat a deixar obert el perquè d'alguns dels misteris que planteja. I a més, també m'ha agradat molt la descripció del paisatge, tan visual com si pugessis a un helicòpter en una autèntica Brañaganda des de l'aire, volant per sobre dels prats, els boscos i les muntanyes... intentant veure a l'home llop amagat entre la vegetació.

Monteagudo, David. Brañaganda. Barcelona: Acantilado, 2011. (Narrativa del Acantilado; 196). 288 p. ISBN: 978-84-15277-37-8.

[Foto portada: Acantilado]

[TorontoTV: Round Robin: I'm the wolfman]