Odilon Redon

Odilon Redon

Araignée souriante

1881

Dibuix sobre paper 49,5 x 39 cm.

Els responsables de l'exposició han pintat les parets de les sales de la Fundación Mapfre de vermell i negre per penjar-hi l'obra d'Odilon Redon i quan un s'hi passeja té la sensació d'haver baixat a l'infern. És perfecte. La fantasia dels dibuixos a llapis i carbonet de Redon és fosca i atemporal. Igual que Piranesi, Blake i seguint el camí dels caprichos i pintures negres de Goya, Redon també va ser un visionari. Ell i la resta dels simbolistes no encaixaven massa, sobre tot en les formes, entre els artistes coetanis. Però en quant a temes, sí pertany al seu temps, perquè va il·lustrar forces obres literàries de l'època. Bé, ell no volia ni sentir a parlar del terme il·lustrar, i en deia interpretar. Així ho explica un llibret que ha publicat La Central: Baudelaire, Poe, Mallarmé, Flaubert interpretados por Odilon Redon. Aplega textos (la majoria fragments, per no fer-ho massa llarg) d'aquests escriptors, amb la interpretació al costat d'alguns dibuixos que en va fer Redon. Alexandra Strauss, l'editora del recull i autora de les introduccions, explica també que anant a l'esperit del text, el resultat de Redon de vegades es fa difícil de casar amb el text, no és mai literal, li agradava molt despistar i aportar imatges noves.

Odilon Redon

Le polype difforme flottait sur les rivages, sorte de cyclope souriante et hideux

Làmina III del portfoli Les Origines,1883

Litografia,
21,3 x 19,9 cm.

Els surrealistes van ser, per proximitat, els primers en festejar amb l'obra de Redon, però tirant endavant, em sembla que a Edward Gorey també li devia agradar. Com als artistes del que en diuen el Surrealisme pop, amb la mateixa fixació pels ulls més grossos del normal de Margaret Keane o Mark Ryden. I parlant d'ulls, per a la portada de No Thyself, el disc de retorn de Magazine, el grup que es va formar als anys vuitanta ha triat un dibuix de la sèrie Els orígens, a to amb les lletres intrigants i certa obsessió per la mort de les seves cançons, o potser perquè no renuncien als orígens post-punks. Ara no sé si grups sinistres i gòtics, també dels vuitanta, com The Cure, The Sisters of Mercy o Siouxsie & the Banshees van recorre abans a les imatges de Redon, perquè punts en comú no en faltaven:

 

+ Odilon Redon [1840-1916]. Fundación Mapfre, Sala Recoletos, Madrid, fins el 29 d'abril.

Baudelaire, Poe, Mallarmé, Flaubert interpretados por Odilon Redon. Edición de Alexandra Strauss. Barcelona: Ediciones de La Central, 2012. (Cuadernos Arte). 145 p. ISBN: 978-84-938875-7-5.

[Fotos: Musée d'Orsay i MoMA]

[Torontoràdio: Magazine: Other Thematic Material]