dijous, 3 de maig de 2012

Paul va de pesca


Nova entrega traduïda al castellà de la sèrie de Michel Rabagliati dedicada a Paul. I de nou, un es queda meravellat, però molt meravellat (meravellat de …cómo me las maravillaria yo!). El que Rabagliati fa amb els seus records d'infantesa, d'adolescència i la vida quotidiana de parella, les relacions amb els amics i la família al seu Quebec natal, va molt més enllà d'un munt d'anècdotes ben explicades i millor dibuixades: aconsegueix emocionar i, com sempre, sense caure en sensibleries.

I m'estic repetint... com a mínim per quarta vegada, perquè cada cop que surt un còmic de Paul, escric aquí gairebé el mateix.  Rabagliati també es repeteix en alguns temes i situacions (les vacances a la muntanya, la passió per la música i els còmics, detalls de la feina de dissenyador gràfic, la francofília....), però ja són marques d'identitat que els seguidors agraïm. I novetats tampoc en falten mai, de la mà dels records del propi protagonista i de fets viscuts per altres personatges secundaris (què bo l'èxit de l'amic emprenedor, res a veure amb l'anar fent més despreocupat del jove Paul;  què dur el passatge de l'error professional de la seva cunyada Monique...). I noves reflexions, perquè, com a la vida, fins que no vas passant etapes no t'ho rumies amb prou perspectiva (genial el final de l'escapada adolescent de casa, amb l'episodi delirant del gos atropellat i el seu amo...). 


Amb alguns moments un s'hi pot identificar més que amb d'altres, això cadascú sap, però el que compta també és la gran habilitat de Rabagliati per narrar, explicar i lligar trames (el cunyat pescat per la feina, les pomes,  El vigilant en el camp de sègol...). Paul va de pesca és ple de sensibilitat i malenconia, sentit de l'humor, tensió (indignació i ràbia davant les injusticies o quan els coses van mal dades...), i per tot i malgrat tot, en Paul em sembla un paio prou feliç. Se joda el capitán Pescanova!

Rabagliati, Michel. Paul va de pesca. Bilbao: Astiberri, 2012. (Colección Sillón Orejero). Rústica con solapas. B/N. 208 páginas. ISBN: 978-84-92769-45-9.


[Totes les imatges: Michel Rabagliati. Font: Astiberri]

[Torontoràdio: Paul Piché: Hereux d'un printemps]

Parlant de repeticions... Com passen els anys, ja tenim aquí el Saló Internacional del Còmic de Barcelona 2012... el 30è!  

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Sort que sempre hi ha algú que et dóna un toc. He passat sempre de llarg d'aquests àlbums. Ara hauré de fer-hi un cop d'ull.

Insonrible ha dit...

¿Es por eso que has cambiado la foto por el pececillo rojo?
Geniales todos estos álbumes, además. Además, tienen cierto tono retro en el dibujo de lo más encantador.

Toronto ha dit...

Enric, en alguna ressenya he llegit que els còmics de Rabagliati aquí encara són minoritaris. A mi me'ls va recomanar un amic, així que ara, de toc a toc, espero que t'agradin i que cada vegada siguem més els fans de Paul!

Insonrible, bueno, no, ha coincidido,además los peces que pescan en Paul va de pesca son truchas...y el mío es un betta, el luchador de Siam. Ya estaba harto de tanta ardilla! El dibujo retro de Paul, así sencillo pero tan elegante, es total.