Ángeles Santos
La terra (Poble primitiu),
1929
Oli sobre tela, 70 x 83 cm.
Amb les festes de la Santa Creu va
arribar finalment (l'anunciaven per a la passada tardor) l'
exposició dedicada a la pintora Ángeles Santos Torroella al Museu
de l'Empordà de Figueres. Entra dins els (poquíssims!?) actes per
celebrar el seu cent aniversari. Filla d'un funcionari de duanes,
Santos va néixer a Portbou i, entre molts canvis de domicili per
tot el país, va viure una temporada a Figueres. Actualment viu a
Majadahonda.
Llàstima que no hi són La tertúlia
i Un món, que es consideren les seves dues grans obres
mestres, i que, de ser-hi, podrien haver arrodonit una exposició que
ja és excel·lent. Com a mínim en el cas d'Un món, hauria
recuperat temporalment el seu passat de dipòsit al Museu de
l'Empordà i, de passada, perquè no, convertir-la en una exposició
mediàtica, d'aquelles que atreuen força públic, que bona falta li
fa a aquest museu.
Ángeles Santos
Nena dormint (Pensativa),
1929
Oli sobre tela, 56,5 x 66,5 cm.
Dos retrats de la millor Santos obren
la mostra: La tia Marieta i L'oncle Pepet (els dos de 1928), tan a la
manera de la nova objectivitat de l'avantguarda alemanya (Otto
Dix, Georg Grosz) o, més a prop geogràfica i temporalment, al que
feien a Espanya Alfonso Ponce de León i Josep de Togores, a qui les
següents pintures (Nens i plantes o Cap de nena, de
1930) encara s'hi apropen més. En aquest tram de l'exposició també
s´hi troba un autoretrat de 1928 que, com la resta, per ser obra de
joventut, té una força que treu el singlot. Igual que Nena
dormint i La terra, el primer a l' estil lànguid de La
tertúlia i el segon en la sintonia marciana d'Un món. De
fet, tots són del mateix any, el 1929. L'obra posterior de Santos
és més irregular, i al final de la sala s'hi poden veure alguns
retrats d'encàrrec dels anys cinquanta, on ja havia abandonat
l'esperit avantguardista per complir amb els gustos convencionals
d'una burgesia conservadora i rància, tan típica de Figueres i tan
arrelada que, encara avui (per més herència de Dalí, l'ingràvid
o beques Agita
(fulminades) i comptades noves propostes) domina el gust artístic
de la ciutat.
[Totes les imatges + galeria: Stampa
Archivo Multimedia. Universidad Complutense de Madrid]
[TorontoTV: Carles Santos: Tramuntana
Tremens]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada