dimecres, 9 de maig de 2012

Vull ser cowboy



Aki Kaurismäki
Leningrad Cowboys: 
These Boots,
1992

Los cowboys no son de este mundo. Son pura ficción. Un mito moderno del siglo (…). Para mí son trabajadores, sentados firmemente en la silla de montar. No tienen ninguna oportunidad, pero difunden buenos sentimientos. Se muestran obstinados contra la cultura y la civilización – y sin embargo, podemos ver fácilmente en ellos el arquetipo de un mundo distinto (…). Son hombres sin hogar y sin esperanza (…). Pertenecen a la clase trabajadora o están sin trabajo, tienen una relación especial con la naturaleza y con la libertad. Van y vienen cuando quieren (…). Los cowboys siempre deben beber mucho (…). Nunca claudican, ni siquiera en situaciones extremas (…). El cowboy está acostumbrado a la soledad y al silencio y en realidad es muy tímido (…). El sexo es una traición a sus ideales (…). Viven en su propio mundo en algún lugar entre la naturaleza y la ciudad, entre el hombre y el animal, entre el día y la noche (…). Por su manera de hablar y de moverse actúan a veces como sobre el escenario de un teatro (…). Son los últimos verdaderos outsiders de la cultura popular (…). El desasosiego anida en el alma del cowboy. A. K.


Així descrivia Aki Kaurismäki als seus personatges masculins (de les seves pel·lícules en general, no només als Leningrad Cowboys) en l'article Cowboys, que es va publicar a la revista Süddeutsche Zeitung Magazine l'any 1994. Aquest fragment de l'article original traduït al castellà forma part del llibre de Pilar Carrera: Aki Kaurismäki, un extens assaig sobre l'obra del director de cinema finladès, que analitza el seu món (les cites, el kitsch, els colors, els objectes, el minimalisme brut, l'especial sentit de l'humor, també els personatges femenins i els canins...) i repassa cadascun dels títols que formen la seva filmografia fins al 2011.

Pilar Carrera assegura que Kaurismäki, pel què intueix que amaga i per la forma estudiada del personatge que adopta quan parla amb la premsa, és també un cowboy. Jo sempre he estat més d'indis... però ara crec que m'agradaria ser cowboy kaurismäki.

Carrera, Pilar. Aki Kaurismäki. Madrid: Cátedra, 2012. (Signo e imagen/Cineastas; 88). 347 p. ISBN: 978-84-376-2981-0. 

3 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Ay, que me ahogo de la risa! Me hago el tupé y me voy un rato a la sauna!Jajaja...Yo también he sido más de indios, pero últimamente tengo algo especial con los cowboys, o más bien con los peregrinos y lo que quiera que fuese que les movía a aventurarse en territorio inhóspito y desconocido...

littleEmily ha dit...

La Sarten s´en va a l´oest! M´estant agafant ganes de perdre´m per allà...

Toronto ha dit...

Samedi i littleE, Tot s'hi val: l'American Old West, la Sibèria, Finlàndia o... los Monegros! Amb o sense tupé, però amb unes bones botes per caminar!