divendres, 14 de setembre del 2012

Mirall trencat



A través del mirall 
de Joan Fontcuberta.
[Instal·lació, 2012]

Abans d'entrar, i un cop a dins també, s'informa en uns cartells que les imatges que s'hi mostren poden ferir la sensibilitat dels visitants. Un dispositiu amb varis projectors dispersos arran del sostre dispara sobre les parets blanques de la sala tot d'imatges de gran format que van canviant cada tres segons, superposant-se en un bucle intermitent. Són imatges que el fotògraf Joan Fontcuberta ha seleccionat d'Internet i no són fotos seves, si no una tria de les que una munió de gent anònima es fa càmera en mà: retrats davant d'un mirall, o encarant l'objectiu directament cap un mateix, i que després pengen en obert a la xarxa. Hi ha fotos de tota mena, com les típiques d'adolescents, i no tant adolescents, avis i nens, posant sols o amb amics en mil postures possibles, i força gent despullada, normalment a un lavabo o un dormitori, mostrant amb posat més o menys desinhibit el sexe, o directament com el posen en funcionament.
Passo sota el bombardeig d'imatges com travessant una mena de túnel dels horrors o una versió 3.0 de les fires de freaks, però a on, gràcies al progrés tecnològic que ha posat la càmera digital a l'abast de tothom del primer món, els monstres ja no són la dona barbuda, els nans, la sirena i l'home llangardaix... són qualsevol de nosaltres. I per si no ho ets encara, la mateixa exposició dóna l'oportunitat de ser-ho, posant a la teva disposició una càmera i un mirall per a que afegeixis el teu autoretrat.


Al final de la sala, s'exposen emmarcades, formant un gran mural, algunes de les fotos que apareixen projectades a la instal·lació. L'efecte no és el mateix, però permet fixar-se més en els seus protagonistes, els entorns... reflexionar tranquil·lament sobre què és això. Crec que Joan Fontcuberta, tan avesat a crear ficcions artificials, aquesta vegada (i també a la sèrie Googlegrames) ha quedat fascinat per la dura realitat que circula per Internet. I a diferència del que diu el tòpic, aquesta realitat no supera, sino que crea ficció: un món estrany al que s'entra a través del mirall.

Joan Fontcuberta. A través del mirall. Museu de l'Empordà, Figueres, fins al 11 de novembre de 2012.
[Exposició itinerant Vilafranca del Penedès – Cornellà de Llobregat - Figueres- Granollers – Mataró - Terrassa]



[Torontoràdio: Lagartija Nick: El nuevo Harlem]

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo no sé com agafar-me aquest fenomen de l'exposició permanent de la pròpia imatge sense una intenció concreta que no sigui aquest exhibicionisme infantil

És evident, com dius tu, que creen ficció, però jo necessito que hi ha una intenció que transcendeixi l'acció inconscient. Em serveix la mirada de Fontcuberta perquè em permet a mi anar més enllà; com em serviria un estudi de psicologia que analitzés aquestes mateixes imatges per extreure'n una mirada clínica.

La fotogràfica s'ha tornat la més banalitzada de les arts: cada dia es fan milions de fotos absolutament inútils.

Toronto ha dit...

Estic d'acord amb tu, Enric. És més, com no crec que els protagonistes d'aquestes fotos tinguin massa interés en fer art... directament diria que no ho és, per més ficció que es muntin. Una altra cosa és el que, com també dius, en Fontcuberta reflexioni sobre elles, ara sí desde l'art, o altres artistes que s'hi posen en la pell, també per reflexionar-hi, amb una intenció... La resta, mira, que cadascú faci el que vulgui, això sí, ja passarà fix com un tret dels nostres temps... ens agradi més o menys.