dijous, 20 de setembre de 2012

Cicle del 72


Bob Fosse
Cabaret
(1972)

Aquell matí d'estiu de mitjans dels vuitanta vaig decidir anar - com sempre amb la meva bh meteor blava - a can Juanola, la llibreria papereria quiosc del poble, per preguntar-li a l'Anamari quines revistes de cine tenien. Sense pensar-s'ho un segon em va respondre: Fotogramas! A mi el nom em va sonar com de revista tècnica de fotografia, però la vaig fullejar, me la vaig endur i des de llavors fins avui, que cada mes l'he comprada. Poc després, van començar a tenir-ne una altra, Dirigido por... De crítiques i articles saberuts, acadèmics, més espesa que Fotogramas, també l'he anada comprant, però només de tant en tant, com alguns dels llibres que la mateixa revista edita, sobre tot aquells dedicats a dues pel·lícules per volum, com els antics programes dobles dels cinemes d'abans. Amb el temps s'hi van anar afegint Imágenes, Fantastic Magazine (amb una primera època gloriosa, per poc després desaparèixer), Cinemanía, o la més recent, la versió espanyola de Cahiers du Cinéma, ben segur un referent - l'original francesa, dic-  per a la redacció de Dirigido por...

Francis Ford Coppola
The Godfather
(1972)

Aquest mes de setembre, Dirigido por... ha complert 40 anys. Per celebrar-ho, Edmon Orts, el seu fundador l'any 1972, i un dels seus coordinadors durant molts anys, José María Latorre, han escrit un article cadascun rememorant els vells temps. Per cert, Orts es lamenta en el seu article de no haver pogut fitxar a José Luis Guarner, un dels millors crítics de cinema (o cronista, com ell preferia) d'aquella època, i que sí en varem poder gaudir forces anys els lectors de Fotogramas. Després proposen una selecció personal de 20 pel·lícules estrenades a Espanya el 1972, ressenyades, com sempre, amb tot luxe de dades i apreciacions, per alguns dels membres de l'actual planter de crítics i col·laboradors de la revista.

Si algú s'anima a fer el cicle 1972 de Dirigido por..., algunes les conec (i m'agraden també molt), algunes que no, però només pel què expliquen de totes a la revista, la selecció sencera crec s'ho mereix:

Aguirre, la cólera de Dios. Werner Herzog
Las aventuras de Jeremiah Johnson. Sydney Pollack
Cabaret. Bob Fosse
Los Cuentos de Canterbury. Pier Paolo Passolini
Defensa-Deliverance. John Boorman
Fat City. John Houston
Frenesí. Alfred Hitchcock
Gritos y susurros. Ingmar Bergman
La huella. Joseph L. Mankiewicz
La huída. Sam Peckinpah
Ludwig, réquiem por un rey virgen. Hans-Jurgen Syberberg
El otro. Robert Mulligan
El padrino. Francis Ford Coppola
La primera noche de la quietud. Valerio Zurlini
¿Qué me pasa, doctor? Peter Bogdanovich
¿Qué ocurrió entre mi madre y tu padre? Billy Wilder
Roma. Federico Fellini
Sueños de un seductor. Woody Allen
El último tango en París. Bernardo Bertolucci
La venganza de Ulzana. Robert Aldrich

El número de setembre encara es pot trobar als quioscos.


[TorontoTV: Lizza Minelli a Cabaret: Mein Herr]

5 comentaris:

Enric H. March ha dit...

N'he vist 16. I si n'he de triar una, em quedo amb Roma, de Fellini. Només si n'he de triar una.

No he estat mai seguidor de revistes de cinema, però si alguna queia a les meves mans, sempre era Fotogrames; sobretot a finals dels 70, i no només per motius cinèfils.

Samedimanche ha dit...

¿Defensa? Tremendo! Y luego hay quien me recrimina que vaya a ver Los Mercenarios...¡oh, el modelito de Burt Reynolds y el duelo de banjos!

Toronto ha dit...

Enric, jo només n'he vistes 10 de la llista! D'aquestes, Roma també està entre les preferides. I posaria molt a dalt Las aventuras de Jeremiah Johnson, l'havia vista feia poc i em va agradar moltissim, em vaig quedar molt parat, no sé perquè no m'esperava tant. Sobre Fotogramas, em vaig perdre l'etapa 70's, però per algun exemplar que he vist al mercat de Sant Antoni... crec que endevino els teus altres motius.
Samedimache, Defensa és una de les que no he vist, però està a punt d'arribar-me, la vaig trobar bé de preu per internet. De Burt Reynolds destacaven a la revista que per ser tan mal actor, aquí li van treure molt partit amb un paper que li esqueia perfecte... ja t'ho diré. Potser també li havien d'haver donat un protagonista de Los Mercenarios...

Jordi ha dit...

També n'he vist 10, i en destacaria El padrino.

Toronto ha dit...

És que El padrino són paraules majors, Jordi! Aquí està la primera perquè és la del 72, però les tres m'agraden molt. I ara me'n adono que Marlon Brando crec que és l'únic actor que fa doblet a la llista.
Edmon Orts, el fundador de Dirigido por..., també es lamentava de no poder haver comptat, a més del Guarner, amb el Pere Gimferrer... qui alguna vegada l'havia sentit dir que Coppola era una dels pitjors directors de la història... en fi, ell sabrà les seves raons, segur que no l'hauria triada!