+(lc)+05.jpg)
Bob Fosse
Cabaret
(1972)
Aquell matí d'estiu de mitjans dels
vuitanta vaig decidir anar - com sempre amb la meva bh meteor blava - a can
Juanola, la llibreria papereria quiosc del poble, per preguntar-li a
l'Anamari quines revistes de cine tenien. Sense pensar-s'ho un segon
em va respondre: Fotogramas! A mi el nom em va sonar com de
revista tècnica de fotografia, però la vaig fullejar, me la vaig
endur i des de llavors fins avui, que cada mes l'he comprada. Poc
després, van començar a tenir-ne una altra, Dirigido por... De
crítiques i articles saberuts, acadèmics, més espesa que Fotogramas, també l'he anada comprant, però només de tant en
tant, com alguns dels llibres que la mateixa revista edita, sobre tot
aquells dedicats a dues pel·lícules per volum, com els antics
programes dobles dels cinemes d'abans. Amb el temps s'hi van anar
afegint Imágenes, Fantastic Magazine (amb una primera època
gloriosa, per poc després desaparèixer), Cinemanía, o la més
recent, la versió espanyola de Cahiers du Cinéma, ben segur un
referent - l'original francesa, dic- per a la redacció de Dirigido
por...
+(lstills).jpg)
Francis Ford Coppola
The Godfather
(1972)
Aquest mes de setembre, Dirigido por...
ha complert 40 anys. Per celebrar-ho, Edmon Orts, el seu fundador
l'any 1972, i un dels seus coordinadors durant molts anys, José
María Latorre, han escrit un article cadascun rememorant els vells
temps. Per cert, Orts es lamenta en el seu article de no haver pogut
fitxar a José Luis Guarner, un dels millors crítics de cinema (o
cronista, com ell preferia) d'aquella època, i que sí en
varem poder gaudir forces anys els lectors de Fotogramas. Després
proposen una selecció personal de 20 pel·lícules estrenades a
Espanya el 1972, ressenyades, com sempre, amb tot luxe de dades i
apreciacions, per alguns dels membres de l'actual planter de crítics
i col·laboradors de la revista.
Si algú s'anima a fer el cicle 1972 de
Dirigido por..., algunes les conec (i m'agraden també molt), algunes que no, però només pel què expliquen de totes a la revista, la selecció sencera crec s'ho mereix:
Aguirre,
la cólera de Dios. Werner Herzog
Las aventuras de Jeremiah Johnson.
Sydney Pollack
Cabaret. Bob Fosse
Los Cuentos de Canterbury. Pier
Paolo Passolini
Defensa-Deliverance. John
Boorman
Fat City. John Houston
Frenesí.
Alfred Hitchcock
Gritos y susurros. Ingmar
Bergman
La huella. Joseph L. Mankiewicz
La huída. Sam Peckinpah
Ludwig, réquiem por un rey virgen.
Hans-Jurgen Syberberg
El otro. Robert Mulligan
El padrino. Francis Ford Coppola
La primera noche de la quietud. Valerio
Zurlini
¿Qué me pasa, doctor? Peter
Bogdanovich
¿Qué ocurrió entre mi madre y tu
padre? Billy Wilder
Roma. Federico Fellini
Sueños de un seductor. Woody Allen
El último tango en París. Bernardo
Bertolucci
La venganza de Ulzana. Robert Aldrich
El número de setembre encara es pot trobar als quioscos.
[Fotos:Una
página de cine]
[TorontoTV: Lizza Minelli a Cabaret: Mein Herr]
5 comentaris:
N'he vist 16. I si n'he de triar una, em quedo amb Roma, de Fellini. Només si n'he de triar una.
No he estat mai seguidor de revistes de cinema, però si alguna queia a les meves mans, sempre era Fotogrames; sobretot a finals dels 70, i no només per motius cinèfils.
¿Defensa? Tremendo! Y luego hay quien me recrimina que vaya a ver Los Mercenarios...¡oh, el modelito de Burt Reynolds y el duelo de banjos!
Enric, jo només n'he vistes 10 de la llista! D'aquestes, Roma també està entre les preferides. I posaria molt a dalt Las aventuras de Jeremiah Johnson, l'havia vista feia poc i em va agradar moltissim, em vaig quedar molt parat, no sé perquè no m'esperava tant. Sobre Fotogramas, em vaig perdre l'etapa 70's, però per algun exemplar que he vist al mercat de Sant Antoni... crec que endevino els teus altres motius.
Samedimache, Defensa és una de les que no he vist, però està a punt d'arribar-me, la vaig trobar bé de preu per internet. De Burt Reynolds destacaven a la revista que per ser tan mal actor, aquí li van treure molt partit amb un paper que li esqueia perfecte... ja t'ho diré. Potser també li havien d'haver donat un protagonista de Los Mercenarios...
També n'he vist 10, i en destacaria El padrino.
És que El padrino són paraules majors, Jordi! Aquí està la primera perquè és la del 72, però les tres m'agraden molt. I ara me'n adono que Marlon Brando crec que és l'únic actor que fa doblet a la llista.
Edmon Orts, el fundador de Dirigido por..., també es lamentava de no poder haver comptat, a més del Guarner, amb el Pere Gimferrer... qui alguna vegada l'havia sentit dir que Coppola era una dels pitjors directors de la història... en fi, ell sabrà les seves raons, segur que no l'hauria triada!
Publica un comentari a l'entrada