diumenge, 2 de setembre del 2012

Rampant transformació



Sara Huete
El barón rampante,
collage
[Fes clic sobre la imatge per veure-la més gran]

"De tant en tant, mentre escric, m'interrompo i surto a la finestra. El cel és buit, i a nosaltres, els vells d'Ombrosa, acostumats a viure sota aquelles verdes copes, ens fa mal de mirar-lo. Diries que els arbres no han pogut resistir des que el meu gremà se'n va anar, o que els homes van ser dominats per les fúries de les tenebres. Després la vegetació ha canviat: ja no hi ha moreres, oms, roures: ara Àfrica, les Amèriques, les Índies, allarguen fins aquí branques i arrels. Les plantes antigues s'han quedat dalt: sobre els pujols, les oliveres, i en els boscos de les muntanyes, pins i castanyers; avall, la costa és una Austràlia vermella d'eucaliptus, elefantesca de ficus, plantes de jardí enormes i solitàries, i tota la resta són palmeres, amb llur plomall despentinat, arbres inhospitalaris del desert."*

*Calvino, Italo. El baró rampant
Traducció de Maria Aurèlia Capmay. 
2a ed. Barcelona: Edicions 62, 1985.
 (El cangur; 78). ISBN: 84-297-2188-6. Pàg. 260-261.


Durant taquest estiu, he tingut el privilegi d'anar rebent per correu electrònic alguns dels nous collages de Sara Huete. Està preparant dues exposicions per a la nova temporada de tardor-hivern, una primer a la Galería Estampa de Madrid i l'altra a la Galería Alonso Vidal de Barcelona. Huete sovint s'inspira en personatges i textos literaris, com aquest baró rampant (Cosimo Piovasco di Rondó, aquí sobre palmeres de plomall despentinat) d'Italo Calvino. O el Gregor Samsa de la Metamorfosi de Franz Kafka. De les dues exposicions, sabem que la primera també girarà entorn a la literatura, però tindrà exclusivament per protagonistes a les dones: Lolita, Madame Bovary, Penèlope... A Toronto estarem a l'aguait.



Sara Huete
Gregorio Samsa,
collage
[Fes clic sobre la imatge per veure-la més gran]

"Un día, - ya había transcurrido un mes desde la metamorfosis, y no tenía, por tanto, la hermana ningún motivo especial para sorprenderse del aspecto de Gregorio – entró algo más temprano que de costumbre, y se encontró a éste mirando inmóvil por la ventana, pero ya dispuesto a asustarse. Nada le hubiera extrañado a Gregorio que su hermana no entrase, pues él, en la actitud en que estaba, le impedía abrir inmediatamente la ventana. Pero no sólo no entró, si no que retrocedió y cerro la puerta: un extraño hubiera creído que Gregorio la acechaba para morderla. Claro es que Gregorio se escondió al punto debajo del sofá, pero hubo de esperar hasta el mediodía antes de ver tornar a su hermana, más intranquila que de costumbre. Ello le dió a entender que su vista seguía siéndole insoportable a la hermana, que lo seguiría siendo, y que ésta debía hacer un gran esfuerzo de voluntad para no salir también corriendo al divisar la pequeña parte del cuerpo que sobresalía por debajo del sofá. Y, al fin de ahorrarle incluso esto, transporto un día sobre sus espaldas -trabajo para el cual precisó cuatro horas – una sábana hasta el sofá, y la dispuso de modo que le tapara por completo y ya la herman no pudiese verle, por mucho que se agachase.
De no haberle parecido a ella conveniente este arreglo, ella misma hubiera quitado la sábana, pues fácil era comprender que, para Gregorio, el aislarse no constituia ningún placer. Más dejó la sábana tal como estaba, e incluso Gregorio, al levantar sigilosamente con la cabeza una punta de ésta, para ver cómo la hermana acogía la nueva disposición, creyó adivinar en ella una mirada de gratitud."*

*Kafka, Franz. La metamorfosis
[Traducció atribuïda a José Luis Borges]. 
3a ed. Madrid: Alianza, 2011. 
(El libro de bolsillo; 1). ISBN: 978-84-206-5236-1. Pàg. 51-52.


[Torontoràdio: Nino Rota: O'Venezia,Venaga, Venusia]

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Sort de tu, perquè a mi aquestes exposicions se'm passen. Queden fora de les meves preferències, i sovint se m'escapen coses interessants.

Aquesta relació entre collage i literatura pinta molt bé!

Insonrible ha dit...

¡Muy buenas, Toronto!

Me encanta el collage titulado Gregorio Samsa. Mi idea del insecto de la Metamorfosis no era tan amable como la de Sara Huete. Esa mariquita es genial.

Toronto ha dit...

Enric, a tots, hi ha tantes coses interessants que passen desapercebudes! Me'n alegro que t'interessi, també crec que valdran la pena aquestes properes exposicions de Sara Huete.
Insonrible, feliz retorno! Sí que es muy fino este Gregorio!