dijous, 30 d’agost de 2012

Nathan Carter




Nathan Carter
The Big Bad Turbulent Takeover,
2007

Fa temps que tenia pendent esbrinar de qui era aquella escultura clavada a una paret darrera l'esquena de Pedro Almodóvar mentre feia la presentació dels seus cinc vídeos preferits del canal YouTube (que per cert, la presentació i els 5 vídeos són boníssims). Era només un tros el que es podia veure de l'escultura, però pels colors, l'assemblatge de peces i la forma, em va cridar molt l'atenció. Vaig pensar en algunes obres d'art contemporani africà que reprodueixen edificis i ciutats amb colors vius i formes semblants... però anava del tot errat en les meves investigacions.
Aquesta setmana, arrel d'una conversa sobre els correus electrònics que no et contesten quan envies una pregunta o una consulta a una pàgina web... em vaig decidir a enviar-ne un a la web de la productora de l'Almodóvar per preguntar si em podrien dir de qui era l'escultura. En menys de 24 hores, per gentilesa i amabilitat d'El Deseo, ja sabia que la peça en concret es diu Rewind Pause Stop i l'autor és l'artista nord-americà Nathan Carter.


Nathan Carter
Traveling Language Machine With#3 Frequency Disuptor And Disinformation Numbers Satation,
 2010


Nathan Carter
Brooklyn Street Treasures All City MTA Master-KEy Hyping Newkirk Ave To Myrtle-Willoughby,
2011

Nathan Carter va néixer a Dallas l'any 1970 i actualment viu i treballa a Brooklyn, Nova York. Les seves obres, principalment escultures i collages, recorden a tres Joans: Miró, Arp i Tinguely i, molt especialment, les escultures i els mòbils d'Alexander Calder, una influència que assumeix i que fins i tot el va portar a ser seleccionat per participar en una exposició d' homenatge a Calder. També hi veig en algunes obres el moviment de línies, formes i grafies dels il·lustradors nord-americans dels anys 50'.
Segons explica ell mateix, està molt interessat en la comunicació, per això li agrada treballar formes que emulen plànols de països, ciutats, xarxes de metro, recorreguts, itineraris, o, més recentment, grans torres de telecomunicacions, estacions de ràdio, antenes i ones per on circulen lletres, números i notes musicals. El resultat sol ser dinàmic, amb jocs de colors i ombres, alegre, amable, un punt efervescent i amb voluntat de fer un art divertit.


Nathan Carter
Excuse Me Mr. Bean, Conductor, Can I get to Avenue X from Shoreditch?
2006 

És possible que Almodóvar comprés l'escultura de Nathan Carter a la galeria Parra&Romero de Madrid que, pel que he trobat a Internet, és, des de l'any 2007, la única galeria que fins ara ha portat a Espanya la seva obra.


5 comentaris:

Samedimanche ha dit...

¡¡Me gusta mucho!! Tan sencillo y colorista y evocador...
Eso si, lo mejor, Almodóvar comentando la mala dentadura de Brel!

Toronto ha dit...

Jajaja! Otro al Congrio Club! Pues este mes que ha estado usted por Bélgica, no sé si vería alguna estatua (dentadura incluida) de Brel, porque mal les pese a los franceses, Brel era belga!

Samedimanche ha dit...

Si. Como Poirot.

Insonrible ha dit...

¡Qué chulo! ¡Y qué joven! ¡Y qué envidia!

Toronto ha dit...

La alegría de la juventud de los 40!