dimecres, 10 d’octubre de 2012

Amor


Jordi Puig
Amor
(2009)

Amor de Jordi Puig és la sèrie de retrats de parelles d'enamorats de diferents edats, de joves fins a velles, que el fotògraf va fer a Figueres la diada de Sant Jordi del 2009. La condició per poder forma part del projecte de Puig (seguint un sistema de treball a base de convocatòries populars que ha fet servir altres vegades) va ser que les parelles en aquesta ocasió s'haguessin regalat el llibre i la rosa, com a prova del seu amor.  A la sala de La Mercè de Girona s'hi exposen emmarcades (amb marcs antics reciclats) només una selecció de fotos de la sèrie, sempre bustos davant un fons rosa degradat a blanc del més romàntic (i kitsch). Al mig, un llit de matrimoni amb tauletes als costats i, en un racó, una parell de butaques davant una tele que va passant moltes més fotos de la mateixa sèrie. 

Comences el recorregut llegint, escrit sobre una de les parets blanques de la sala, un parell de decàlegs per a ser els perfectes marit i muller. A cap hi diu que físicament les cares dels dos cònjuges s'hagin de semblar físicament, però això és justament el que més m'inquieta quan veig la semblança, de vegades subtil i de vegades prou evident, entre els rostres d'algunes (que no totes, són més aviat minoria) de les parelles retratades. Potser serà casualitat, o fruit d'un narcisisme adormit a l'inconscient, o no, un narcisisme obert, desbocat i compartit. No en tinc ni idea, i no sóc precisament la persona més indicada per parlar de l'apassionant món de la parella. Però aquesta semblança sovint és un fet, i per a mi tot un misteri. No m'ho negaran (segur que coneixen més d'una parella), sol augmentar encara més, si no es separen abans, quan es van fent grans, entren a la vellesa i els dos porten els cabells curts, tenyits o blancs. De vegades una muntura d'ulleres similar encara ajuda més... Buscant la parella perfecta en la projecció, si més no física, d'un mateix.


+ Amor de Jordi Puig, Centre Cultural La Mercè de Girona, fins al 19 d'octubre de 2012.



[Torontoràdio: Single: Fotos]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Tot i que l'enllaç a la pàgina del Jordi Puig no se m'obre, he vist alguna foto amb marc i m'imagino l'escenari. A mi em produeix desassossec. Té alguna cosa de postís, com l'alegria del pallasso.

No conec el Jordi Puig però m'imagino que la seva intenció haurà anat pel camí de l'ambigüitat (els marcs així ho indiquen).

La cerca de similituds en la parella és inconscient. Com ho és la cerca d'homes forts (físicament o econòmicament) i dones de malucs amples (bones paridores). El tabú de l'incest ens empeny fora de casa però acabem buscant models familiars. Després bé el que dius tu: la convivència ens porta a imitar involuntàriament gestos i actituds. De la mateixa manera que les parelles que acostumen a durar són normalment complementàries, com a mínim quant a caràcter. Aquesta simbiosi també és inquietant.

Toronto ha dit...

Hola Enric,
L'enllaç a la pàgina de Jordi Puig no funicona i és una llàstima perquè no fa ni dos dies s'hi podia accedir i veure-hi fotos d'altres sèries molt interessants també. Espero que ho arregli!

Com sempre és un plaer llegir els teus comentaris que enriqueixen les entrades amb nous punts de vista per a mi. Em vaig deixar inquietar per les semblances físiques, però estic d'acord que la complementariat de caràcter és també tant o més inquietant ! I sent com dius que sovint és la clau de les relacions duraderes... inquietant i, afegiria, sorprenent!