dimarts, 16 d’octubre de 2012

Je bois systématiquement...



Aki Kaurismäki
La vie de bohème, 1992

Je bois
Systématiquement
Pour oublier les amis de ma femme
Je bois
Systématiquement
Pour oublier tous mes emmerdements

Je bois
N´importe quel jaja
Pourvu qu´il fasse ses douze degrés cinque
Je bois
La pire des vinasses
C´est dégueulasse, mais ça fait passer l´temps

...

Cap de setmana bohemi rural entre amics, passejant, menjant, bevent (sistemàticament) i dedicant una nit a veure una pel·lícula sobre la bohèmia de ciutat: La vie de bohème d'Aki Kaurismäki. Basada en la novel·la d'Henri Murger Scènes de la vie de bohème, la mateixa que va inspirar a Luigi Illica i Giuseppe Giacosa el llibret per a l'òpera La Bohème de Giacomo Puccini.
Kaurismäki adapta algunes anècdotes i situacions portant-les al Paris de principis dels noranta del segle XX i, a diferència del drama operístic, és més fidel a la novel·la quan descriu amb ironia i força sentit de l'humor les penúries de la vida de tres artistes: Marcel, un escriptor que adora a Balzac, Schaunard, un músic avantguardista que toca el piano amb guants de motorista, i Rodolfo, un pintor (amo d'un gos que respon al nom de Baudelaire...), qui s'enamora apassionadament de Mimi. Sense un franc, desnonats, bruts, morts de gana i de fred, incompresos per la crítica... però sense perdre mai la dignitat, defensant sempre el seu art i la seva amistat. Sobre tot l'amistat, que és en realitat del que tracta La vie de bohème, d'una preciosa història d'amistat i amor entre tres homes, una dona i un gos.


Aki Kaurismäki
Le Havre, 2011

...


La vie est-elle tell´ment marrante
La vie est-elle tell´ment vivante

Je pose ces deux questions
La vie vaut-elle d´être vécue
L´amour vaut-il qu´on soit cocu
Je pose ces deux questions
Auxquelles personne ne répond... et

Je bois
Systématiquement
Pour oublier le prochain jour du terme
Je bois
Systématiquement
Pour oublier que je n´ai plus vingt ans

Je bois
Dès que j´ai des loisirs
Pour être saoul, pour ne plus voir ma gueule
Je bois
Sans y prendre plaisir
Pour pas me dire qu´il faudrait en finir...

Boris Vian. Je bois, 1956.


I per completar la nit de cinema bohemi, programa doble amb Le Havre, també de Kaurismäki, que vint anys després ens mostra què va ser del personatge de Marcel Marx. La vida, aparentment, no li ha anat molt bé. D'aquell prometedor escriptor només queda el record fugaç d'un passat bohemi a Paris. Ara treballa pels carrers de la ciutat portuària de Le Havre enllustrant sabates, té una dona que l'estima i el cuida, continua bevent (sistemàticament) si li queden diners per fer-ho... i manté intacta la dignitat de tot un cavaller, bon amic dels seus amics, honest i solidari.

La vie de bohème (1992) i Le Havre (2011) d'Aki Kaurimäki.

Herois de la frontera (Entrada sobre Le Havre)

[Torontoràdio: Boris Vian: Je bois]

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

No he vist cap de les dues pel·lícules d'Aki Kaurimäki. Je m'accuse. Però m'ho has posat tan bé al costat i amb la (de)cadència de Boris Vian que caldrà posar-hi remei. Ara no, que és tard, però demà destaparé una ampolla de vi.

Insonrible ha dit...

Rodolfo, Mimi, Marcel, el perro Baudelaire... qué gran galería de bohemios. Insuperables en su compromiso con la bohemia. Pelo graso, trajes sin lavar durante años, resecos bocadillos de longaniza reseca...
Qué gran selección de cine que disfrutamos, muchas gracias, Toronto.
Incluso descubrimos un nuevo tipo de bohemio actual: el "bo-ru" (bohemio rural).

Toronto ha dit...

Quina hora més bohèmia per comentar, Enric! Si obres l'ampolla, fem un brindis per la vida bohèmia. Salut!

Insonrible, de nada, fue un placer y debería serlo a menudo, systématiquement!