diumenge, 21 d’octubre de 2012

L'insomni de Nusch



Nusch Éluard
Sense títol
[Nus ballant al voltant d'un calze d'or]
(1936)

El món dels somnis va ser un dels motius més recurrents pels artistes surrealistes, així que resulta curiós que Nusch Éluard, una de les seves muses, patís d'insomni. Un psiquiatra li va recomanar fer alguna activitat que li esbargís la ment. La primera proposta va ser que provés d'escriure un diari personal abans d'anar a dormir, però ella va dir que a casa seva el qui escrivia era en Paul, Paul Éluard, el poeta amb qui estava casada. Llavors el metge va canviar la proposta d'escriure per la de dibuixar, però ella va respondre que se li donava fatal, que com a molt havia participat en fer algun cadàver exquisit, però només per participar d'un dels jocs preferits del grup dels surrealistes... Finalment, provant una altra ocupació semblant, la va encertar amb el collage, i va aconseguir recuperar el son.
Man Ray, amic i artista dels Éluard, qui tantes vegades l'havia fotografiada, va explicar aquesta anècdota a Timothy Baum, que ha investigat la pista dels collages de Nusch, localitzant-ne, fins avui, només sis, d'una producció total desconeguda, però que es prolongà de 1935 al 1946. Creu que n'hi ha d'haver més, però és una tasca difícil, afirma, perquè de vegades no van signats o s'han atribuït al marit i a d'altres artistes del grup.

Nusch Éluard
Bois des Iles
(1936)

La història de l'insomni i els collages de la musa surrealista apareix en un annex que signa el mateix Timothy Baum al final de la biografia de Nusch Éluard escrita per Chantal Vieulle. És una biografia breu i intensa, com la pròpia vida de la protagonista, que va morir als 40 anys. Nusch (sobrenom de Maria Benz) va conèixer a Paul Éluard als carrers de Paris. Ella era una jove acròbata i contorsionista de circ d'origen alemany que, després d'aprendre l'ofici dels seus pares, va decidir provar sort abandonant la carpa familiar que recorria els pobles del nord d'Europa, instal·lant-se a Paris per buscar feina als teatres de varietats. No va tenir gaire sort als teatres, però amb Paul Éluard passaria (a part de les penúries de la vida bohèmia i dels efectes de la Segona Guerra Mundial) a formar part dels personatges secundaris més interessants de la Història de l'Art, protagonitzant amb el seu bell cos molts dels somnis fets fotografia, pintura i poema dels artistes surrealistes.


Vieuille, Chantal. Nusch Éluard. Barcelona: Circe, 2012. 117 p. ISBN: 978-84-7765-289-2.

[Imatges: Tumblr bits&bites]

[TorontoTV: Man Ray: Emak-Bakia]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Una dona fascinant (i bella!), com tantes altres artistes que van estar a l'ombra dels mascles del surrealisme. Segur que em llegiré el llibre abans no desaparegui un altre cop.

Si et ve de gust, vaig parlar de les dones i el surrealisme arran de l'exposició de la Claude Cahun: http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2011/11/publicat-el-23-de-novembre-de-2011-my.html

Toronto ha dit...

Enric, molt interessant la teva entrada sobre les dones surrealistes arrel de l'exposició de Claude Cahun.
A la biografia de Nusch Éluard hi és present aquest paper secundari d'objecte artístic i sexual de la dona surrealista, tot sota una llibertat rara, entre la submisió i l'amor lliure i compartit... molt escandalosa a l'època (i posteriors, com ara el "Jules et Jim" de Truffaut...). Crec que la única que no va passar per l'aro mai va ser Gala, molt present també en aquesta biografia de Nusch (Éluard després del divorci sempre en va continuar estant enamorat de Gala i mantenia relació per carta o visitant-la a Portlligat, acompanyat de Nusch). La mateixa autora és biografa de Gala i es deixa notar. Dóna ganes de llegir-la també!