divendres, 23 de novembre de 2012

Dos pecats capitals



 
Dani Torrent
L'avarícia
Oli sobre tela
(2012)

L'il·lustrador i pintor Dani Torrent exposa al Col·legi d'Advocats de Figueres, molt aprop del Teatre Museu Dalí, la seva sèrie de pintures Pecats capitals. L'estil d'aquestes pintures de Torrent, amb personatges d'ulls grossos poblant escenaris propis de somnis o de malsons, es poden inscriure en el Surrealisme Pop (que curiosament segueixen també altres artistes catalans, com les Twin Sisters de Banyoles o en Sergio mágico Mora de Barcelona, qui, igual que en Torrent, és pintor i alhora  il·lustrador amb més d'un conte publicat al mercat), sent els referents clàssics i més populars d'aquest corrent els nord-americans Margaret Keane (pionera des dels anys 60' dels caps i ulls grossos tan característics) o Mark Ryden i Marion Peck. Com el Surrealisme de les primeres avantguardes, el Surrealisme Pop fusiona onirisme amb la cultura popular del seu temps (el nostre temps molt més enllà de la primera societat de consum del artistes de l'Art Pop), i utilitzen, deformacions incloses, un llenguatge figuratiu ple de símbols i referències al·legòriques.

La nueva estancia de Salvador Dalí en Estados Unidos iba prolongarse desde agosto de 1940 hasta julio de 1948. Salvador llegaba ahora a América del mismo modo que en décadas después Andy Warhol viajó a Europa, en busca del dinero de una jet set pujante y ansiosa de ser retratada por el más moderno de los artistas. Entre otras figuras de la alta sociedad, Salvador pintó en lienzos rebosantes de alusiones surrealistas a lady Louis Mountbatten, entroncada con la familia real búlgara en el exilio, y a Helena Rubinstein, millonaria protectora de los judíos, que le encandiló con sus joyas. “Las joyas con que se adornaba como cagarrutas sagradas satisfacían su orgullo y su sed de vivir”. Al igual que Salvador recibiría enseguida el sobrenombre de Avida Dollars, Warhol plasmaría en numerosas ocasiones el símbolo del dólar junto a su autógrafo. Fue André Breton quien le iba a imponer ese mote al artista catalán, construido mediante una nueva distribución de las letras que forman el nombre y apellido de Salvador Dalí. Para el jefe del surrealismo la etiqueta estaba cargada de desprecio, y la acuñó cuando a finales de los años cuarenta Salvador empezó a visitar el Vaticano, pero el pintor la recibió con entusiasmo y la utilizó cuanto pudo, convencido de que ese era el verdadero secreto que encerraba en su nombre. “El oro me deslumbra y los banqueros son los sumos sacerdotes de la religión daliniana”. A mediados de los años sesenta, aseguraría en una entrevista que, a cambio de tres millones de dólares anuales, se comprometía a no tocar un pincel en la vida.*

* Pérez Andújar, Javier. 
Salvador Dalí: a la conquista de lo irracional
Madrid: Algaba, 2003.
 ISBN 978-84-96107-13-7. Pàg.197.


Dani Torrent
La Supèrbia / El rei Sol
Oli sobre tela
(2012)

Jo sóc el Surrealisme, va dir Salvador Dalí, de qui aquesta setmana s'ha inaugurat una gran exposició retrospectiva al Centre George Pompidou de París. S'anuncia com la millor exposició d'obres de Dalí mai reunida i la més centrada en l'obra, deixant una mica de banda el personatge Dalí, quan per a molts és el més interessant del que va fer. Hi col·laboren museus d'arreu del món, com el MoMA de Nova York aportant en préstec La persistència de la memòria, la Fundació Gala-Salvador Dalí, o el MNCARS de Madrid, museu que va heretar gairebé tot el llegat pictòric més important de Salvador Dalí, o més aviat d'Avida Dollars, que va resoldre així a cop de testament els seus deutes amb Hisenda.


Dani Torrent. Pecats capitals, al Col·legi d'advocats de Figueres fins al 7 de gener de 2013.

+ Portafoli i bloc de Dani Torrent

[TorontorTV: Benjamin Biolay: La superbe]

2 comentaris:

Samedimanche ha dit...

O_O

Son maravillosos...

Toronto ha dit...

Muy bonitos, por si no dieron en el enlace, para ver todos los pecados capitales y más obras de Dani Torrent:
http://danitorrent.carbonmade.com/