dimecres, 7 de novembre del 2012

Lynched


 
Jeremy Saunders
Lynched
(2012)

Las películas de Lynch no se pueden contar, pero es necesario mirarlas y visionarlas una y otra vez para adentrarse en sus intersticios. Probablemente sea la manera menos piadosa de discernir al cineasta que está detrás, y sin duda la opción más clara para contagiarse de la belleza de sus imágenes así como del soterrado y hiudizo malestar que segregan. Estas obras atmosféricas, letárgicas, densas como un trip despiadado, nos turban, y el desasosiego persiste tras la proyección tal vez porque vivimos entre tiempos frágiles y recorridos inseguros “donde ni siquiera sabemos si nos rodea un laberinto, un secreto cosmos o un caos azaroso”, que diría Borges, maestro de lo combinatorio y los destinos cruzados. Thierry Jousse propone entrar en cada película de Lynch como se penetra en el interior de un organismo vivo, habitarlo y ser habitado por él. Aunque esa entrega hipnótica, encantatoria, fuertemente emocional, comporte una dimensión dolorosa, como todo objeto de goce en términos freudo-lacanianos. Y es que el dispositivo ceremonial de Lynch lleva inscrito su seguro de supervivencia pero también su condición carcelaria para un espectador cegado por luminosidades intensas pero dominado por la angustia. En suma, un espectador masoquista, en la senda de lo que sucede con muchas de sus criaturas
Font, Domènec. Cuerpo a cuerpo: radiografías del cine contemporáneo
Barcelona: Galaxia Guttenberg – Círculo de lectores, 2012. 
622 p. ISBN: 978-84-8109-993-5. 
P. 272.
De l'extens i excel·lent llibre pòstum de Domènec Font, aquest text forma part de Ceremonias secretas: David Lynch, un dels capítols a on desgrana l'ideari lynch: de un cine que atiende a las bodas del cuerpo y el cerebro, que se reconoce entre la percepción y la alucinación, y que manifiesta un poderoso credo personal a costa, ¿porqué no?, de saquear muchas referencias: de Sade a Buñuel, de Kafka a Lautréamont, de Magritte y Edward Hopper a Francis Bacon.







[Feu clic sobre les imatges per veure-les més grans]

Il·lustracions del fotògraf i dissenyador de cartells de cinema Jeremy Saunders apartir de les pel·lícules de David Lynch, reunides en un llibre d'edició limitada que porta per títol Lynched.

+ Llibre i cartells es poden veure i comprar a la pàgina web de Jeremy Saunders.

[Il·lustracions vistes a: Universo Lynch]

[TorontoTV: Angelo Baladamenti: Jitterbug]

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Unes il·lustracions molt interessant (algunes més que d'altres; però això va a gustos). Lynch és per començar i no acabar, precisament per totes aquestes referències que menciona Font. Però el millor és que Lynch sap convertir-les en inquietants. I això és el que a mi m'agrada; no tant descobrir les referències sinó que em commoguin. Saber que passa alguna cosa sense acabar de descobrir-ne l'origen.

Toronto ha dit...

Hola Enric,
A part de les referències, Font també parla, i extensament, de les emocions i el món inquietant de Lynch, però no volia copiar tot el text, que són com quatre pàgines senceres! He triat aquest tros perquè parla de com entrar-hi i d'allò que t'emportes a casa quan les veus i ho volia lligar amb la interpretació que en fa Jeremy Saunder als cartells, que per cert, a mi també em semblen alguns millors que d'altres i tots un pèl obvis! Però em van agradar.