dilluns, 24 de desembre de 2012

Nadal Brossa



Joan Brossa
Solstici d'hivern
(1989)


Carles Taché parlava en un reportatge de la importància de descobrir o redescobrir avui Joan Brossa. Ho recordo quan a la porta de la seva galeria em trobo amb un grup de nens en horari escolar que amb els seus mestres estan a punt d'entrar a visitar l'exposició. Com la galeria no és massa gran per a tanta gent, pujo a fer temps a La Taché Gallery, la sala germana petita que està al pis principal de la finca del costat. A l'escala d'accés hi han penjat a les parets unes fotos de Bernard Plossu molt boniques, m'agrada especialment una d'un senyor que passa pel davant d'un rètol que té una part tapada i només es llegeixen les lletres “AZAR”. A banda de les fotos, el que hi veig allà, una instal·lació, no m'interessa gens, però l'espai sí. Ocupa tot un pis, és una barreja de galeria, llibreria i botiga, amb una taula i cadires, una cafetera... és un lloc acollidor, diferent al cub blanc asèptic i fred de les galeries típiques. Al baixar, els nens ja han marxat.


Sense títol
(1986)

Aquesta exposició s'ha fet a mitges entre la Galeria Carles Taché i la Fundació Joan Brossa. Reuneix una cinquantena d'obres: gravats, poemes visulas, edicions especials i llibres publicats sobre l'artista que documenten algunes de les obres exposades. Taché va ser el primer en exposar obra de Brossa als anys vuitanta, també el responsable de materialitzar alguns poemes visuals. Torno a recordar les paraules de Taché al comprovar que avui, l'art de Brossa roman intacte, no decau pel pas del temps, és igual de fresc, enginyós, sorprenent i, malauradament, d'actualitat en la crítica política, econòmica i social.


El Balaná o els Estalvis de La Caixa

Aquí va un altre poema, aquest escrit, per deixar constància de la seva vigència i de cóm les gastava Brossa:

La gent no s'adona del poder que té...

La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.




[Torontoràdio: Patti Smith: People Have the Power]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Si no és per tu se m'hauria passat per alt. He de buscar la manera d'accedir a les agendes de les sales d'art.

Què he dir de Brossa... Res, que se l'ha de visitar sempre que sigui possible. És el nostre mag particular.

Bones festes!

Toronto ha dit...

Hola Enric,
Espero que la gaudeixis! Hi trobaràs tota la màgia de Brossa, vareta inclosa!
Bones festes!