divendres, 21 de desembre de 2012

Sóc un cavall!



Baró d'Evel Cirk Cia
Mazùt
(2012)

Circ contemporani de gran poesia visual posava al programa de mà per definir Mazùt, el darrer espectacle de la Baró d'Evel Cirk Cia, amb Camile Decourtye i Blaï Mateu al capdavant, que vaig veure diumenge passat al Mercat de les Flors de Barcelona (només hi ha estat tres, poquíssims, dies). És la classe de circ que més m'agrada, en la línia dels pioners Le Cirque Invisible de Victoria Chaplin i Jean-Baptiste Thiérrée, i que el seus fills Aurelia i James Thiérrée, de fa temps cadascun per separat, han portat - més als teatres a la italiana que sota la carpa - a nivells estratosfèrics. O, també amb matisos, els germans Forman, que associats al Théâtre Dromesko recuperaven l'ambient del cabaret manouche (La Baraque) i, després pel seu compte, la fira de monstres del XIX (Obludárium). Diferents, però tots igualment amb una forta càrrega de poesia visual, la que et grava a la memòria imatges de gran bellesa i moments d'emoció inoblidables.


A Mazùt, els dos protagonistes interpretats per Decourtye i Mateu (més la participació puntual d'un gos que no apareix acreditat al programa, però ho feia molt bé!) barregen circ amb altres disciplines artístiques com la dansa, el cant, la pintura... El circ és la base, els portés acrobàtics i el clown, aquest amb algunes situacions còmiques que es mouen en un terreny proper a l'absurd propi de Samuel Beckett: anar arreu i enlloc, fer per desfer i tornar a fer successivament.... són algunes idees que giren entorn els gags i números amb els centenars de mapes de paper que els dos personatges van manipulant. Juntament amb exploracions de l'animal que portem dins, que per a Baró d'Evel està clar que és el cavall. Però si a Le Sort du dedans (l'espectacle anterior de la companyia) hi participava un cavall de debò, a Mazùt, el cavall posseeix a Mateu, amb o sense màscara, en força i moviments. Decourtye canta en alguns passatges. Els dos junts ballen, i han comptat amb la col·laboració de Mal Pelo en les coreografies, els seus moviments de dansa contemporània encaixen perfecte a l'espectacle. 
L'escenografia i l'utillatge són senzills (unes llaunes, uns mapes enganxats, un parell de taules de fusta...), però no el mecanisme que ho belluga. Tot el sistema de goteig, les politges, la il·luminació... una estructura complexa que es mou amb agilitat, sincronitzada al mil·límetre amb el so. En funció sempre d'un espectacle que visual i conceptualment trobo que encaixaria a dues exposicions d'art que vaig visitar aquest 2012. La primera, per l'ús dels mapes que en fan, seria Cartografies contemporànies. Dibuixant el pensament (per cert, entre el públic assistent a la funció hi havia en Perejaume, un artista amant del terreny i la cartografia i present amb una obra en aquella exposició. A més, també ha estat escenògraf d'espectacles de dansa contemporània). La segona, pel tram final de l'espectacle on la disciplina convidada és la pintura (de la ma de la performance), seria Explosió! El llegat de Jackson Pollock,  encara a la Fundació Miró. I és que Mazùt és una obra d'art.


[Fotografies: Alexandra Fleuratin]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

En aquest tipus d'espectacle no m'hi sento gens còmode. No hi puc fer res. El circ és un espectacle decadent i així m'agrada: barraques, caravanes, nomadisme, excèntrics... No hi busco art ni sofisticació, sinó una forma de vida.

No ho rebutjo, només que no acabo d'entrar en aquest collage escènic.

No conec els germans Forman, però la web pinta bé. No sé si el seu treball és purament estètic o pretén transmetre l'esperit del XIX i principis del XX.

Si venen per aquí, avisa!

Toronto ha dit...

Hola Enric,

T'entenc, però penso que a Baró d'Evel no hi ha pas sofisticació, ni esteticismes gratuïts, ni surten en absolut de la forma de vida circense. Art sí que n'hi ha, per descomptat, perquè tot el circ, bo i dolent, és art!

T'avisaré quan tornin els germans Forman, "La Baraque" i "Obludárium" van ser per a mi experiències úniques que sempre recordaré i desde llavors que els segeuixo la pista del què fan i per a on van. Crec que, amb el gust que tens per la barraca de fira, t'agradarien molt.
Bones festes!