diumenge, 13 de gener de 2013

A punto de caramelo


 Sara Huete
A punto de caramelo
Collage
(2012)

Com sortides de les escenes de la vida parisenca del segle XIX, aquí tenim a la llotja d'un teatre a tres noies en edat de merèixer. Porten vestits a la última moda, de París, és clar. Una llegeix amb interès el programa de mà, mentre les altres observen a la gent de la platea des del balcó. Irradien tanta candidesa que al mirall del davant s'hi pot veure, enlloc de la seva figura, el seu estat interior... I si el que volen és trobar promès, no val a badar, no els passés com a la cosina Bette, un personatge de Balzac, que de tant dubtar es va quedar per vestir sants i amargada de per vida.

A punto de caramelo és el títol tan suggerent d'aquest collage i també el que dóna nom a l'exposició sencera que Sara Huete va inaugurar ahir dissabte 12 de gener a la Galería Estampa de Madrid. Una nova oportunitat per veure els seus collages plens del feliç atzar de combinar imatges dispars amb mà mestre per obtenir-ne resultats tan sorprenents, enginyosos, irònics i bells.

Els berlingots són aquesta classe de caramels, o bombons en francès, més o menys triangulars i de colors amb ratlles blanques. Populars van ser els Saint Christophe, que els venien en unes capsetes rodones metàl·liques molt boniques, les últimes duien un estampat multicolor que reproduïa els caramels de l'interior. He trobat per Internet que són originaris del segle XIX a la localitat francesa de Carpentràs, aprop d'Avinyó, una ciutat voltada de camps fruiters, d'on extreuen la base per elaborar els famosos caramels i altres derivats com xarops i melmelades. Els Saint Christophe van desaparèixer, però de berlingots se'n continuen fent, a Carpentràs - n'és el dolç típic - i arreu del món.

Sara Huete
Belleza interior
Collage
(2012)

+ A punto de caramelo de Sara Huete. A la Galería Estampa, Madrid, fins al 21 de febrer de 2013.

[Torontoràdio: France Gall: Poupée de cire, poupée de son]

[Fotos dels collages: Galería Estampa]
[Foto dels berlingots: Gastronomie Artesanale]

9 comentaris:

Enric H. March ha dit...

M'enamora la France Gall i la seva Poupée!

Recordo els Saint Christophe de petit. I els collages de la Sara Huete són molt divertits; el de la "Belleza interior" és suggeridor i, fins i tot, eròtic.

Em pensava que parlaries del festival "Cinema-Collage" del CCCB.

Toronto ha dit...

Hola Enric,

Podia haver buscat música francesa del XIX, alguna òpera o una dansa de saló.... però el collage que trobes eròtic de la Sara Huete m'ha fet pensar en la poupée!

Aquests caramels (i aquells que et regalaven a les farmàcies!) també són per a mi records d'infantesa.

Doncs no sabia res del festival! Els reis d'orient em van portar un refredat que m'ha deixat fora de joc quasi tota la setmana! I ara mirant el programa em sap molt greu, des de la primera pel·lícula que l'obria ("Sedmikrásky" (Les margarides) de Vera Chytilová, que va ser curiosament una de les primeres recomacions que em va fer Sara Huete quan la vaig conèixer) als curts de Terry Guilliam per al Flying Circus! Alguns es poden veure per Internet, però en pantalla gran deu valer molt la pena! Tu hi vas anar?

Enric H. March ha dit...

Quina il·lusió que feien els caramels de la farmàcia! Ja veus, tan poca cosa però ens feia feliç...

No hi he pogut anar, al festival. Aquesta setmana l'he tingut molt liada i no he tingut temps gairebé per a res. Aquest mati he anar a corre-cuita al Museu d'Història de Catalunya a veure l'exposició Fotògrafs viatgers (1890-1936) perquè era el darrer dia.

Insonrible ha dit...

Esperamos ver esta expo de Sara Huete en Barcelona.
Como siempre, original y personal.

Enric H. March ha dit...

Per combinar amb l'exposició de la Sara Huete: http://www.blancaberlingaleria.com/contiene-animales-vivos/

Toronto ha dit...

Gràcies Enric!

Coneixia l'obra de Pep Carrió (a Barcelona exposa a la mateixa galeria que Sara Huete, la galeria Alonso Vidal), però no als altres dos, i Jaime Compairé m'ha encantat!

Insonrible, creo que será en primavera.

Jordi ha dit...

Fascinants els collages!!

Samedimanche ha dit...

Las piernitas de Barbie dan un poco de repelús...pero repelús del bueno.

Toronto ha dit...

Jordi, per si t'interessen alguns noms més, igual de bons en el collage (i no els coneixies), en una noticia sobre l'exposició de Sara Huete parlaven de les seves influècies, i citaven a Stezaker, Jorge Chamorro, Hearfield, Max Ernst i Juan Carlos Monroy.

Samedimanche! Dónde fueron a parar aquellas Barriguitas?