diumenge, 27 de gener del 2013

Una nit d'hivern


 
Joseph Cornell
Taglioni’s Jewel Casket
(1940)

En una noche de luna del invierno de 1835 el carruaje de Marie Taglioni fue detenido por un salteador de caminos ruso. El salteador ordenó a esta encantadora criatura bailar para esa audiencia de una sola persona encima de una piel de pantera extendida sobre la nieve bajo las estrellas. De este hecho surgió la leyenda de que, para mantener viva la memoria de esta aventura tan preciada para ella, Taglioni adquirió la costumbre de colocar una pieza de hielo artificial dentro de su joyero o de su tocador, que, mezclada con las piedras preciosas centelleantes, era una evocación que aludía a la atmósfera de aquel cielo iluminado por las estrellas sobre un paisaje cubierto de hielo.*

Cortés, Juan Antonio. Geometrías activadas: 
la arquitectura de Mansilla+Tuñón, una aproximación
A: El Croquis, núm. 161, 2012. Pàg. 6.

Fullejo en una llibreria el monogràfic que la revista d'arquitectura El Croquis dedica a l'obra de Luis M. Mansilla i Emilio Tuñón. Al primer article, després de lamentar la mort sobtada de Mansilla (el mes entrant farà un any), l'autor mostra una foto de la caixa Taglioni’s Jewel Casket de Joseph Cornell, explica que es tracta d'un homenatge a la mítica ballarina Marie Taglioni i la llegenda que representa. Explica també a títol introductori de l'estudi posterior, que a Mansilla i Tuñón els agradava molt Cornell, cadascun dels seus projectes anaven acompanyats d'una caixa amb una petita maqueta i material gràfic dins, més o menys a la manera de Cornell. Es conserven totes a l'arxiu del despatx d'arquitectura Mansilla+Tuñón.



[Fotos caixes M+T: Iluminación natural]


5 comentaris:

Pepa ha dit...

No es un buen momento...pero ya tardas en hacer algo en formato "maleta". Total, te vas a hartar de moberlas arriba y abajo...

Toronto ha dit...

Ahí estamos Samedimanche, como Claudia Cardinale en versión chico, chico de la maleta, claro!

Anònim ha dit...

Realment interessants les maletes de Mansilla+Tuñón. Ara no et sabria dir, però tenen un aire de tresor secret, fins i tot infantil però molt novel·lesc, que permeten la construcció d'un món ideal més enllà del treball inicial.

Toronto ha dit...

També ho trobo així Enric, es converteixen en un objecte artístic més enllà de ser part del projecte, i com a obra d'art, apart de ser precioses, contenen aquest tresor secret, l'ànima. L'art a dins d'una maleta és un tema fascinant, de la Boîte-en-valise de Duchamp a la literatura portàtil de Vila-Matas... tot el que necessitem cap en una maleta.

La Abutrí de Getafe ha dit...

Muy interesante, la verdad.
Pero ya tardas en coger la maleta y salir pitando para los Madriles!!.
Petonas!!.