dimecres, 17 d’abril de 2013

Bestiari



Miguel Macaya
Sense títol
122 x 122 cm.
(2011)

Voltant pel centre de Barcelona amb uns amics, vàrem anar a passar per casualitat pel davant de la Sala Parés, al carrer Petritxol. La porta estava entreoberta i, al fons, penjat en una paret, veiem el quadre d'una zebra que ens mirava. Atrets per una estranya força, no només animal, misteriosa també, del que s'intuïa dins, vàrem entrar.
Eren tot obres del pintor santanderí Miguel Macaya. L'aspecte noucentista de la galeria convertia l'exposició en un autèntic gabinet de curiositats on, entre bodegons i retrats d'humans amb nas de patata, convivien els retrats d'un gall, un ós polar, gossos que lluïen dignes el seu millor perfil, un cavall, la zebra... Emergien dels seus fons negres d'una manera que inquietant és poc per definir la sensació que provocaven. I et venien a la memòria sobre tot Goya i Rembrandt, però també la fansasia de Redon (aquella llimona voladora) o el moviment violent de Bacon (els dos gossos enganxats).


Miguel Macaya
Sense títol
70 x 60 cm.
(2010)

Al llegir el nom de l'artista, vaig recordar que Antonio Muñoz Molina havia escrit sobre ell i també que en algun lloc abans havia vist fotos d'algun quadre seu. Però no ho recordava massa i, el millor, que amb bones referències o sense, no podia ni imaginar que l'obra de Macaya vista en directe, com aquella tarda, per casualitat i sense premeditació, tingués aquella força, la que a la fi només tenen les grans obres mestres de l'art.


L'exposició de Miguel Macaya a la Sala Parés de Barcelona es pot visitar fins el 30 d'abril de 2013.


[Imatges: miguelmacaya.es]

[Torontoràdio: Joe Crepúsculo: Escuela de zebras]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Ostres, m'he mirat el catàleg i és sorprenent i s'acosta molt a les teves impressions. I amb la descripció que en fas tu, el panorama és més que suggerent. Hi haurem d'anar.

Toronto ha dit...

Hola Enric, les imatges per internet, com quasi sempre, es queden curtes i cal veure-ho, és un autèntic festival de pintura!
Jo haig de tornar-hi perquè aquella visita va ser breu i valdrà la pena dedicar-li més temps!