dimecres, 26 de juny del 2013

La chambre particulière


Pierre Molinier
Mes jambes
(Anys 60)

Com si d'un gabinet de curiositats (o d'un meublé) es tractés, a la Galeria Guillermo de Osma, una sala petita amb les parets folrades de roba en un primer pis d'una finca antiga del barri madrileny de Recoletos, trobo que li escau exposar-hi les fotografies de Pierre Molinier (Agen, 1900- Bordeus, 1976): una col·lecció increïble de collages i fotomuntatges on regna l'erotisme bizarre, el travestisme i el fetitxisme. Molinier va fer totes les fotos, sol o en companyia, en el seu minúscul pis del número 7 de la rue des Faussets, a Bordeus.

No coneixia l'obra de Pierre Molinier. Va ser fa poc més d' un parell de setmanes llegint la recomanació de la historiadora de l'art Estrella de Diego en un diari. El que vaig trobar per Internet em va impressionar i, aquest cap de setmana passat que he estat a Madrid, he pogut veure l'exposició. És la segona exposició d'obra seva que es fa a Espanya. La primera va ser a l' IVAM l'any 1999 i aquesta segona ha arribat a Madrid dins la programació de PhotoEspaña, després d'haver passat per la XIII Bienal de Fotografía de Córdoba. Vida i obra en Molinier que semblen tan inseparables com sorprenents i que podrien resumir-se a la perfecció amb el títol de l'exposició: Tempus fugit...



Pierre Molinier
Autoportrait couché, jambes levées 
i
Autoportrait debout avec masque et perruque, main droite sur le sein droit
(Anys 60)

Pierre Molinier
Elévation
Fotomuntatge
(1965)

Un dels coordinadors de Tempus fugit... a la Galeria Gillermo de Osma m'explicava, molt amable, amb l'entusiasme de qui dóna a conèixer un tresor que encara roman força ocult, detalls i històries que s'amaguen darrera d'algunes fotografies (com el retrat de l'escriptora Emmanuel Arsan, de qui Molinier es va enamorar, és una foto de la foto que ella li va enviar des de Bangkok, mai va arribar a conèixer-la en persona); o sobre les tècniques: Molinier feia fotos, amb elles elaborava un collage que sovint retocava a llapis, i el resultat final era la foto d'aquell collage; podia disparar més d'una vegada la càmera, però mai treia més d'una còpia dels negatius; sobre el seu sofisticat utillatge sadomasoquista de saló: mitges, sabates de talons d'agulla, cotilles, l'ús de maniquís (les seves pròpies cames fetes amb un motlle de guix), fuets, cadenes, consoladors, màscares, perruques i maquillatge, davant un biombo, assegut a una cadira, estirat sobre un llit... Em deia també que el que es pot veure a l'exposició no és, ni de bon tros, el més fort (entenent per fort sexe explícit) de la producció de Molinier. L'artista, cansat de viure (tal i com va deixar per escrit) es va suïcidar d'un tret a la boca, als 76 anys d'edat, a la mateixa habitació a on va reunir i fotografiar tot el que necessitava per escapar sense sortir d'aquelles quatre parets.

Pierre Molinier
Emmanuel Arsan

No és d'estranyar que agradés tant a André Breton i al grup dels surrealistes, amants de les pulsions més ocultes que només els somnis i la psicoanàlisis destapen. De les influències posteriors, està clar que Molinier és precursor de la performance i del transgènere en l'art. Es parla sobre tot de la influència sobre Cindy Sherman, però hi veig connexions molt dispars, anteriors, coetànies i posteriors: Duchamp Rose Selavy, Warhol, Joel Peter Witkin, Perry Greison... o del 2001 el vídeo-art Coreografia para cinco travestis de Manu Arregui, que sembla un fotomuntatge de Molinier en moviment.

+ Pierre Molinier, Tempus fugit... Galeria Guillermo de Osma, fins al 26 de juliol de 2013.

[Totes les imatges: Galeria Guillermo de Osma]

[Torontoràdio: Serge Gainsbourg: L'hôtel particulier]

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina sort que tens de poder veure exposicions com aquesta fora d'aquí.

De Molinier coneixia les suggerents fotos d'Emmanuelle Arsan. Tu en parles d'una, però tenia entès que n'hi ha més: http://jose.chapalain.free.fr/pageprin1616.htm

M'agrada, sobretot, la tenebrositat de les imatges.

Toronto ha dit...

Hola Enric,
Ja m'agradaria sortir més sovint, com els de les penyes que segueixen al seu equip de futbol per tot el món! Vaig aprofitar la presentació de Cold Turkey d'Encarna Castillo a Madrid i que hi havia forces exposicions interessants per visitar (Dalí, Pissarro, Giacometti, PhotoEspaña...) però això només ho puc fer de tant en tant!
He parlat d'una foto d'Emmanuelle Arsan perquè a l'exposició només hi havia aquesta, suposo que la resta també serien fotos de fotos (d'un fetitxisme encara més recargolat!), si és cert el que em van expilcar que no es van veure mai en persona. Molinier s'escrivia amb Arsan i el seu marit.

A mi m'agraden sobretot els fotomuntatges, aquestes aranyes de cuixes caleidoscòpiques...

Insonrible ha dit...

De esas vidas a la altura de su propia obra.
Qué entretenido debe ser leer la biografía de Pierre Molinier.

¡Gracias, Toronto, por este nuevo descubrimiento!

Toronto ha dit...

De nada, antes lo descubrió Carmelilla en Córdoba! Estoy leyendo sobre la vida de Molinier y un poco loco sí estaba, me parece. Y violento. Su mujer debía estar muy harta de él y sus amantes antes de dejarlo definitivamente, y no sólo porque le robara las medias. Todo un personaje.

Sícoris ha dit...

Un personatge fascinant, el tal Molinier, i quina sort haver pogut veure aquesta exposició! Investigaré més sobre ell (que, d'entrada, m'ha recordat el fetitxisme d'Ed Wood Jr.) i sobre la seva obsessió per Emmanuelle Arsan.