dimarts, 18 de juny del 2013

The Motorcycle Boy Reigns


Dennis Hopper
Motorista
(1961)


"Hopper, como buen bohemio que aprecia la libertad por encima de otras cosas, quiere protagonizar sus conciertos. Tras dirigir con un éxito extraordinario Easy Rider, Buscando mi destino en 1969, uno de los primeros films en los que la banda sonora constituye gracias al sampling de canciones ya existentes como The Byrds o Jimi Hendrix, el sistema le penaliza por no doblar la cabeza con su película The Last Movie de 1971. De nuevo se alista a las filas de los disconformes alimentados por los bellos fantasmas de una vida sin ataduras, de nuevo el no lugar del Middle West, la carretera que lleva a Durango acuchillando las vistas panorámicas. Cae el sol y se anuncia el drama. Otra vez las pandillas, el choque generacional, la inadaptación de una nueva bohemia que circula por la periferia del imperio edificando los primeros pilares de lo que luego se ha comercializado como “contracultura”. Drogas, alcohol, sexo, violencia, escapismo. De todo ello un género cinematográfico contestatario: el road movie tan cercano a la “beat generation” y a una frágil y sencilla ideología: vivir en los límites del lugar conocido como “The American Dream”, el sueño americano. Miedo inconsciente a la muerte y apuestas muchas veces perdedoras por el aquí y el ahora. Obra de un maldito, Easy Rider hace escuela y es parte de la historia del road movie: la “película de carretera”, argumentos cinematográficos que durante un viaje protagonizan jóvenes tan hermosos como desconocidos. En la tradición del rito circular, del viaje iniciático, este género es una oda a la movilidad y la improvisación. Las motos de Easy Rider, o los coches de Faster, Pussycat! Kill! Kill!, Thelma y Louise, Paris Texas o Airbag, nunca se detienen. Recorren lugares perdidos y a veces de perdición, donde la ternura de la juventud se tiene que enfrentar a la violencia de una sociedad hecha para unos pocos ganadores que para no perder el equilibrio precisa realizar periódicamente rituales sacrificiales de la juventud para clamar así a los dioses del éxito individual. En el siglo XXI cuando la bohemia se ha desplazado a la ubiquidad de los desiertos digitales, la exposición y este libro Dennis Hopper. En el camino quiere ser un modesto homenaje a un bohemio de un lejano lugar llamado Dogde City". *


Dennis Hopper
Autoretrat a Los Angeles
(1963)

*Lebrero Stals, José. "En el camino". A: Dennis Hopper. En el camino. Málaga: Fundación Museo Picasso Málaga, 2013. ISBN: 978-84-949249-5-5. P. 9.
El catàleg conté el text sencer introductori de José Lebrero Stals, comissari de l'exposició; una conversa entre Dennis Hopper i l'artista Ed Ruscha; dues entrevistes amb Hopper fetes pel cineasta L. M. Kit Carson i l'escriptor Alex Simon; un assaig de la crítica d' art, cinema i disseny Hunter Drohojowska-Philp; i unes breus declaracions fetes expressament amb motiu de l'exposició del director de cinema David Lynch.

Com m'agradaria que els museus Picasso de Málaga i el de Barcelona formessin part d'una mena de cadena de museus Picasso que, com ara els Guggenheim o els CaixaForum, s'intercanvien exposicions a les seus de diferents ciutats. Si així fos, potser ens arribaria a Barcelona En el camino, l'exposició de fotos de Dennis Hopper que fins al mes de setembre es podrà veure només a Málaga.
A Barcelona, Dennis Hopper va exposar-hi les seves fotos l'any 1993. Va ser al Frontó Colom del final de les Rambles. La vaig anar a veure fa ¡¡vint anys!!, com passa el temps. Aquella duia per títol Dennis Hopper. Bad Heart i s'hi mostrava una selecció menor de fotos, sobre tot eren retrats, més algunes pintures, també seves, de principis dels noranta. Comparant els dos catàlegs, veig que la del Picasso de Málaga és molt més completa en fotos (nombre, varietat de temes, formats grans...) i complementada amb cançons de la banda sonora de la seva vida, extractes de pel·lícules i obres d'alguns dels artistes de l'Art Pop (Warhol, Oldenburg, Lichtenstein, Ruscha, Wesselmann, Rauschenberg), que Hopper admirava, amics i coneguts que va retratar i amb els que va compartir interessos artístics perquè les fotos i pintures de Hopper també són pop. Una oportunitat única i temptadora de llençar-se al camí que porta fins a Málaga, i més quan comprovem que el recorregut pel món que ha fet l'exposició de l'obra de Dennis Hopper, abans i després de morir ell, ha estat més aviat escàs.


Dennis Hopper
Easy Rider
(1969)


+ Dennis Hopper. En el camino. Museo Picasso Málaga, fins al 29 de setembre de 2013.
[Fotografies: Artnet]

[TorontoTV: The Byrds: Mr. Tambourine Man]

6 comentaris:

Pepa ha dit...

Dons cap a Màlaga en moto...

Anònim ha dit...

Ens poses aquests anuncis per fomentar el turisme o l'enveja?

El meu esperit no viatja en moto ni fa vida de carretera, però hi ha alguna cosa en aquest asfalt que sembla dur al no res que ens atrau.

És un viatge literari i cinematogràfic, ho sé. Com quan de petit em passava tardes viatjant pels vells atles del meu avi.

Insonrible ha dit...

Pues a mí Málaga sí que me va a coger este verano a un tiro de piedra. Así que no me la pierdo. Ya sabes, Toronto, si te animas a bajar te acogemos en el poblado.

La carretera es para muchos artistas americanos otra estancia de la casa. Un espacio doméstico del que extraen inmensa inspiración. Supongo que eso es debido a que, o te mueres de asco en un pueblo tipo "Winesburg: Ohio" o te lanzas "a la carretera" a ver mundo (o país, en su caso).

Pues nada, también nos lanzaremos a la carretera para ver esta expo y, de paso, comernos unos espetos malagueños.

Toronto ha dit...

Samedimanche! Jo només tinc ganes d'anar-hi, però vosaltres (usted y su santo) teniu LA MOTO... una autèntica harley davidson!!!!

Enric, de moment no tinc pas pensat anar fins a Málaga, sobre tot per la calor, així que viatjaré en el temps i l'espai amb l'excel·lent catàleg de l'exposició que han editat! Quin remei! Però com feies tu amb els atlas, té el seu punt.

Insonrible, ja veus que t'envejem!

Zerozerosset ha dit...

Màlaga em quedarà una mica massa lluny, però quina llàstima!! A veure si els responsables dels picassians museus t'escolten!

Toronto ha dit...

Tant de bo, Jordi! O qualsevol altre museu o institució com ara la Virreina o Foto Colectania... Començant pel nom matiex de l'exposició, demana a crits que rodi pel món!