dilluns, 15 de juliol de 2013

El triomf de Dalí


Salvador Dalí
Visage du Grand Masturbateur
(1929)


Coincideixo a l'entrada de l'exposició amb una família estrangera. El pare fa una foto a la dona i al fill adolescent davant les lletres del títol Dalí. Todas las sugestiones poéticas y todas las posibilidades plásticas pintades a la paret. Penso quina gràcia, seran uns fans de Dalí que han vingut de lluny expressament per veure-la? Entrem junts a la primera sala, vaig mirant els primers quadres i els tres passen pel meu costat a velocitat de creuer. Veig que surten de seguida cap a la segona sala. Els segueixo encuriosit, ja recularé després. En poc més d'un quart d'hora es fan tota l'exposició, onze sales, i finalment s'aturen a un estand amb pòsters, llibretes i altres souvenirs dalinians. Penso que sí, que potser ells no ho saben, però realment són molt fans de Dalí.

Salvador Dalí
La persistència de la memòria
(1931)

La persistencia de la memoria es una pintura sobre la impotencia sexual (el gran temor de Dalí), el implacable paso del tiempo y la indignidad de la muerte. Dalí ha situado su cuadro en un paraíso en la tierra reconocible, con la intención de amargarnos el disfrute de tales lugares al plantar su espantosa imagen hiperreal en nuestras mentes. No es bonita, pero es inteligente, como su creador.*

*Gompertz, Will. ¿Qué estás mirando?: 
150 años de arte moderno en un abrir y cerrar de ojos
Traducción de Fedrico Corriente Basús. 
Madrid: Taurus, 2013. (Pensamiento). 472 p.
 ISBN: 978-84-306-0125-7. 
Pàg. 281.

La gran retrospectiva dedicada a Salvador Dalí que es pot visitar al MNCARS de Madrid té gran part d'obres procedents del mateix MNCARS que ara l'acull (després de l'èxit de visitants al Pompidou de París) i del Teatre-Museu Dalí de Figueres. És cert que inclou La persistència de la memòria, una de les obres estrella, més difícil de veure si no tens pensat anar a Nova York (pertany al MoMA), i obres igualment importants per representatives del Surrealisme d'altres museus nord-americans com el Salvador Dalí Museum de Saint Petesburg a Florida... Però un gruix destacat d'obra el tenim sempre relativament aprop i el podem conèixer prou bé si ens interessa. Així que la gran exposició mediàtica de la temporada (no és to despectiu, al contrari, a Dalí ben segur li agradaria que així s'anomenés), que també està aconseguint llargues cues a la porta, potser tenia més sentit com a retrospectiva completa a París, o a Madrid pels turistes de visita. I sospito que no és l'exposició que aniria a veure el director del MNCARS, Manuel Borja-Villel, preferiria + - 1961. La expansión de las artes, una proposta més coherent amb la seva idea de museu d'art contemporani. Està allà mateix i no s'ha de fer cua per entrar-hi.

[Fotos: MNCARS i MoMA]

[TorontoTV: Amanda Lear: Blood and Honey]

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Llums i ombres. Artista i personatge incòmode, Dalí, que m'agrada i em desagrada segons el vent, i que quan bufa bé me l'imagino en blanc i negre, i a ell com a part de l'obra.

Toronto ha dit...

Hola Enric,
Dalí amb el pas del temps cada dia m'agrada més. Avui té entre nosaltres a molts imitadors, però entre ell i el mamarratxisme general d'aquests imitadors hi ha un abisme d'intel·ligència important. I també una obra contundent, que pot agradar més o menys, però hi és, i totalment d'acord amb tú, ell en forma part, en queden com dius testimonis en blanc i negre... Ho brodava!

Salvador ha dit...

You can see more details about “El Triomf I el Rodoli de la Gala I en Dali"
at http://www.salvadorbrand.com/Salvador-Brand/the-lithograph.html