dimecres, 10 de juliol de 2013

Volverás a Taboo



L'Apolo és el marc ideal pel Taboo, la nit de burlesque que de tant en tant es programa en aquesta mítica sala del Paral·lel de Barcelona. El teatre té la mida perfecta, ni massa petit ni massa gran, les làmpades decò amb llum vermella als globus, les tauletes a la platea. El rètol amb les lletres T-A-B-O-O de bombetes presidint el teló de fons, negre i amb cortines de vellut vermell als laterals, i a un extrem sobre l'escenari, una cadira Emmanuelle, un fanal xinès i dues làmpades que simulen foc flamejant. Marc incomparable de bellesa bizarra sense igual. Que tot el que ara en diuen retro o vintage està de moda? Doncs per molts anys. Poques èpoques han estat tan elegants com els anys 50' i 60'.






Miss Polly Rae
[Foto: Juliet Labdien]

Madame Taboo és una mestra de cerimònies visualment d'impacte, el toc freak i fellinià del show, més de cent quilos de dona comprimits en cotilla d'alta costura i llenceria fina. Comptava amb un bon guió i uns números excel·lents per presentar, però li va faltar més gràcia i saber fer per guanyar-se totalment al públic. No és una nova Amparo Moreno o una Loles León, per entendre'ns. Malgrat aquest petit handicap, va fer el seu paper correctament, sobre tot quan donava l'entrada a la resta d'artistes, com l'aclaparadora banda, autèntic pal de paller de l'espectacle. En aquesta ocasió sota el nom de Taboo All Stars (faltaven dos membres de Los Mambo Jambo per poder usar el nom), el conjunt dirigit per Dani Nel·lo al saxo va ser una autèntica bomba, un llançaflames infal·lible.
Com a músic convidat, Marcel Riesco, un jove nord-americà que fa versions de Roy Orbison però sense caure en la imitació fàcil i la filigrana vocal, ni en la tria del repertori, almenys per al Taboo, fugint dels hits amb cançons de l'època primerenca d'Orbison a Sun records. Impecable i elegant, amb una guitarra espectacular i l'acompanyament de luxe de la Taboo All Stars. També elegants i encantadores van estar Las Divinas, trio vocal en la senda de les The Andrew Sisters, amb el seu swing oferiren el contrapunt càndid a les tres explosives stripers de la nit: Miss Polly Rae, Kitty Bang Bang i Laurie Hagen.

Miss Polly Rae sensual entre vanos de plomes, Kitty Bang Bang com a gateta assedegada de llet, o també de faquir d'excepció, i Laurie Hagen amb un memorable revers striptease que semblava sortit de Lost highway. ¡De lo bueno, lo mejor! Per tancar amb un número de conjunt: les tres d'hostesses d'avió que riu-te'n de les mamarratxes de Los amantes pasajeros: final amb mugroneres girant en òrbita sideral i pubis lluminosos alçant torres de control... On fire!

Tornaré a Taboo, és més, no hauria marxat d'allà, voldria viure sempre en un lloc així!

[TorontoTV: Los Mambo Jambo: Hot guindillas]

4 comentaris:

Insonrible ha dit...

Muy buena recreación de la ambientación, Toronto. Color rojo, gatas, buena música a la que solo le faltaba el humo verdadero de aquellos clubs para que el viaje en el tiempo fuera real.
Yo también quiero decir aquello de "Volverás a Taboo".

Me gustaría ver un collage ilustrativo.

Pepa ha dit...

Excursions al Taboo...la propera no me la perdo!

Enric H. March ha dit...

Enveja gens sana! :)

Déu no existeix, però sí la cort celestial! O potser no és un àngel Miss Polly Rae? Deliciosa la descripció que has fe d'aquest ornamentat infern.

A la propera no hi faltaré.

Encarna, totalment d'acord amb tu: llàstima de fum real: l'infern cal guanyar-se'l a pols!

Toronto ha dit...

Ja ho va dir Lope de Vega: ... el cielo en un infierno cabe!
Pel proper Taboo, taula reservada a platea per a tots!