diumenge, 20 d’octubre de 2013

Hôtel du Nord


Joseph Cornell
Hôtel du Nord 
(Little Dürer)
Collage / Assemblage
(1950)

"Como Raymond Roussel, que exploró el África sin salir de la tienda de campaña donde escribía sus Impressions d'Afrique, o Michel Leiris, el etnógrafo profesional que cuestionó, en L'Áfrique Fantôme, la función del viaje como método para adquirir conocimientos, Joseph Cornell pertenece a esos viajeros fascinados por la idea del viaje inmóvil que son, ante todo, artistas consumidores de imágenes, taxonomistas de la realidad. El viaje imaginario y el viaje como imaginación se combinan, con maestría, en el eremita de Utopia Parkway." *

Negroni, María. Elegía Joseph Cornell. Buenos Aires: Caja negra, 2013. 96 p. ISBN: 978-987- 54987-1622-20-7. Pàg. 54.



Escapisme a l'interior d'una caixa. Amb unes guies de viatge de ciutats d'Europa, Joseph Cornell va fer una sèrie de caixes retallant i enganxant anuncis d'hotels de diferents barris de Paris. Un d'ells va ser l'Hôtel du Nord, del que en va fer vàries. Deborah Solomon, biògrafa de Cornell, explica (1) que, en aquesta sèrie, recuperava una manera de fer molt dels collagistes del Cubisme (tan de Paris), però també l'interès pels hotels dels artistes nord-americans del seu temps, com ara Edward Hopper. L'habitació d'un hotel com a metàfora de l'esperit melancòlic, de la solitud, o també l'espai terra de ningú a on portar a terme l'amor clandestí, o l'amor impossible... el convertia en un motiu que els fascinava i que en el cas d'Hôtel du Nord tenia un referent cinematogràfic, en la pel·lícula francesa del mateix títol de Marcel Carné (1938) entorn dos amants que es citen a l'hotel per suïcidar-se. Hauria volgut Cornell tancar a la seva caixa la famosa atmosphère fatalista que va popularitzar l'actriu Arletty?


Joseph Cornell
The Midnight Party
(Children's Party)
[Fotogrames]
c. 1938

A Elegía Joseph Cornell, María Negroni pren com a punt de partida els fotogrames d'un curt de Cornell, Children's Party, on una nena de llarga cabellera cavalca nua sobre un cavall blanc que passa pel davant d'un castell en una nit estelada. En la línia del que havia fet Charles Simic, Negroni transcriu allò que imagina veient les imatges, evocadores i enigmàtiques, dels mons de Cornell. La lady Godiva de Negroni avança per les pàgines en petites dosis al llarg de tot el llibre, són textos poètics que l'autora intercala amb breus apunts i impressions més objectives i documentades sobre la vida i obra de Cornell, especialment sobre la filmografia de curtmetratges experimentals, una vessant de la seva obra com a collagista coneguda, però amb poca difusió, difícils de veure. També inclou alguns cal·ligrames, croquis i anotacions manuscrites. És un homenatge a Cornell molt bell el de Negroni, a més d' una barreja de gèneres (poesia i assaig) força insòlita, però que funciona, com la relació entre la vigilia (la raó) i el somni (la imaginació).


(1) Solomon, Deborah. Utopia parkway: the life and work of Joseph Cornell. Boston: MFA, 1997. ISBN: 0-87846-684-3. P. 215-217.

[Torontoràdio: Claude Débussy: Children's corner]

4 comentaris:

Insonrible ha dit...

Entiendo totalmente la necesidad de consumir imágenes. A mí me ayuda a escapar de esta realidad. Aunque creo que me gusta viajar más que a Cornell.

Toronto ha dit...

Doy fe de ello, Insonrible, somos muchos los que viajamos en primera clase gracias a la selección de imágenes que cuelga en su muro de Facebook! Qué maravilla!

Enric H. March ha dit...

Quantes hores m'havia passat viatjant a través dels vells atles del meu avi (tots desapareguts), viatges impossibles a la realitat. Signes convencionals, colors, il·lustracions...

Esplèndid, Cornell!

Toronto ha dit...

Quina llàstima Enric que no conservis aquells atles. Van desaparèixer com el món que dibuixaven!
Cornell és el mestre!