dimarts, 24 de desembre de 2013

Heroi d'aventi






 ¿No has traído ningún pañuelo limpio?¿Ningún desinfectante, una venda, gasas?¿En qué demonios piensas, hijo? Porque ya ves cómo estoy, con la botella en las últimas y el culo al aire, chorreando sangre, vertiéndola generosamente por un futuro más digno y por el triunfo de nuestros ideales. En fin, la vieja patraña.
No digas eso, tú eres un héroe.
Qué va, qué va. El único héroe auténtico es aquel que miente sobre sus intenciones. Nunca fue mi caso. 
¿Qué haces esta noche, papá, dónde te escondes?
¿A dónde vas?
Del barranco a La Carroña y de La Carroña al barranco.
No, mamá dice que ya no estás ahí. ¿Dónde estás?
Ahora mismo ya no sé dónde estoy. Es lo que pasa cuando vives soñando todo el puto día. Tu madre siempre decía vives soñando, Víctor, ya no eres capaz de afrontar la realidad, y ése es tu problema, ése es tu mal vino de cada día. Y yo le decía: pues si estoy soñando, no me despiertes ahora que tengo en las manos una botella de Baron Rothschild auténtico... Nos habíamos divertido mucho, tu madre y yo, con mis sueños. Pero ya ves. Hay en este viejo torrente un tufo a buitre carroñero que tira de espaldas, y ese tufo es mi propio aliento soñador.
Juan Marsé. Rabos de lagartija *
Foto:  Pilot de la RAF (1941)

No m'estranya que Juan Marsé hagi quedat content amb Adiós a la infancia... perquè, a diferència de les adaptacions pel cinema, en aquesta pel teatre, la seva prosa llueix tal com és, en la major part de l'espectacle, a través dels personatges que van entrecreuant fragments de diferentes novel·les seves. Inclús en la pròpia veu de Marsé, que se sent llegint en off.
Textos que són pura vida, emocionants, amb personatges entranyables que transpiren un ampli i variat catàleg de condicions humanes: duresa, tendresa, saviesa, maldat, bogeria, innocència, desengany... en un marc de drama i també de comèdia. Però el somriure se't glaça aviat a la cara perquè, recuperant la memòria històrica de la postguerra, una època grisa, de misèria i repressió, un veu que, avui, malauradament, en molts aspectes no estem tan lluny.

Cantant solista 
de l'Orquestina Sensación
[Foto: Ros Ribas]

La música ajuda a entrellaçar el collage de textos, i ho fa de la millor manera, de la mà de l'Orquestina Sensación - conjunt creat exprés per reviure amb els seus boleros i pasdobles l'ambient del ball de barri - i amb les cançons de Sisa que completen la banda sonora.

A partir de textos de Juan Marsé i música de Jaume Sisa, 
dramatúrgia de Pau Miró, direcció d'Oriol Broggi.
Teatre Lliure de Gràcia, fins al 4 de gener de 2014.

* Marsé, Juan. Rabos de lagartija. Barcelona: Lumen - Debolsillo, 2001. 344 p. ISBN: 84-8450-628-2. P. 167.

[Fotos: Teatre Lliure Life ]

[Torontoràdio: Sisa: El setè cel]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Caldrà anar-la a veure. Marsé ocupa un espai important en la meva vida.

Toronto ha dit...

T'agradarà molt Enric!
És també un recorregut per la Barcelona desapareguda que tant bé coneixes, la de barri, amb els seus cinemes, balls, bodegues... i amb molt descampat, allà on els nens de Marsé imaginen les seves aventis.