Pere Bellès
El periple del 7
(2013)
Vaig veure una obra
de Pere Bellès per primera vegada a (Re)visions
del Món: 100 anys d'Ángeles Santos Torroella,
una exposició col·lectiva a Portbou de fa dos anys, on diferents
artistes empordanesos retien homenatge al quadre Un
món d'Ángeles Santos. L'exposició es
feia per celebrar a Portbou el centenari de la pintora, llavors
encara viva (va morir fa poc, als 101 anys, l'octubre aquest 2013).
De tots els artistes, va ser el treball de Bellès - molt semblant a
les peces que reuneix enguany al Museu de l'Empordà- el que més em
va interessar. En aquella exposició no hi havia informació escrita
a on agafar-se, però es podia intuir que aquells planetes de colors
suspesos sobre un mirall que els multiplicava fins a l'infinit,
tenien molt a veure amb una visió particular del món i de
l'univers, creia que projectada des de l'interior de Bellès, però
ara sé que era una interpretació seva del món que va representar, fa uns quants segles, Ptolomeu.
Fe d'errata: El procès de treball per a la peça dedicada a Ángeles Santos i Un món és precursor d'El periple del 7, però no representa la mediterrània seguint la Geografia de Ptolomeu, si no el món d'Ángeles Santos. Pere Bellès ens ho explica: "...vaig representar totes les poblacions on ella va viure al llarg dels seus 100 anys. Si obrim la tapa superior de l'escultura, hi ha marcades en la posició i amb referència de posicionament geogràfic (també marcat a les boles suspeses de color) les 20 poblacions de residència, des de Paris fins a Sevilla, Valladolid, Madrid... i obviament Portbou. Les altres boles, de plom eren 100, en homenatge a la seva edad. Cal considerar que la proposta de l'exposició era retre homenatge a partir del seu quadre El mundo, per tant vaig limitar-me a representar els seus mons".
Fe d'errata: El procès de treball per a la peça dedicada a Ángeles Santos i Un món és precursor d'El periple del 7, però no representa la mediterrània seguint la Geografia de Ptolomeu, si no el món d'Ángeles Santos. Pere Bellès ens ho explica: "...vaig representar totes les poblacions on ella va viure al llarg dels seus 100 anys. Si obrim la tapa superior de l'escultura, hi ha marcades en la posició i amb referència de posicionament geogràfic (també marcat a les boles suspeses de color) les 20 poblacions de residència, des de Paris fins a Sevilla, Valladolid, Madrid... i obviament Portbou. Les altres boles, de plom eren 100, en homenatge a la seva edad. Cal considerar que la proposta de l'exposició era retre homenatge a partir del seu quadre El mundo, per tant vaig limitar-me a representar els seus mons".
Pere Bellès
E3 MCP 7X7
(2013)
Ciències i filosofia del
món clàssic aplicades apart, les obres d'El periple del 7 resulten
ser molt boniques, evocadores d'altres mons que estan en aquest. Els
jocs de miralls donen molta força, tant en caixes petites (una
projecció més íntima, fascinant quan ens hi apropem i la nostra
mirada es desdobla en un joc semblant a un calidoscopi, una màgia
senzilla i fràgil, afí als interiors (sense miralls) de les caixes de
constel·lacions amb caniques de Joseph Cornell), com en escultures més
grosses (amb més colors que els primaris, però la mateixa alegria
dels mòbils d'Alexander Calder) que et deixen amb ganes que ho
siguin encara més de grosses, que formin una instal·lació (la
imagino a la manera de Yayoi Kusama) per anar més enllà del vol
mental i poder-hi entrar també físicament, ballar-hi al ritme de
la música entre planetes surant a l'espai.
[Fotos: Eudald Camps i El
Punt-Avui]
2 comentaris:
No li acabo de trobar el què. Però, vaja, continuaré visitant-te :)
Potser Enric perquè les fotos que he trobat no fan justícia a l'experiència de veure-ho en viu. Les escultures i tot el que les envolta i les transforma, com ara la llum dels focus i la llum natural a diferents hores del dia, els jocs de miralls i, sobre tot, la música que sona i que s'ha creat expressament per a l'exposició, converteixen l'espai en un lloc molt especial.
Publica un comentari a l'entrada