dimarts, 14 de gener de 2014

Collage i matrimoni


  Gloria Vilches
Diamantes
Collage
(2011)

“Este álbum recoge una selección de collages de la serie que denomino Diarios de Barcelona, que comencé en 2008 cuando me mudé a esa ciudad. Confeccionados con urgencia y generalmente durante la noche, con recortes de revistas antiguas, tijeras y pegamento, en ellos expreso y dejo constancia de mis angustias y preocupaciones más íntimas, acontecimientos significativos y también alegrías y momentos de felicidad”.

Gloria Vilches
¡Ay de mí! Un álbum de collages de Gloria Vilches
Editat per: Romboide y Gloria Vilches, 2013.
16 x 23 cm / 64 p. / 300 exemplars.


ISBN: 978-84-940422-3-2. 



Gloria Vilches
Unas noches / Otras noches
Collage
(2012)

La idea de diari m'ha recordat al diari-collage de Nova York de Carmen Martín Gaite, però en realitat no tenen gaire més en comú. Aquell era molt descriptiu, amb retalls de notícies, publicitat, textos... personal quasi periodístic i a tot color. El diari de Gloria Vilches és una altra cosa, més evocador, blanc i negre, sèpia i algun petit toc de color, en la línia dels collages surrealistes que barregen vigília i somni, creant nous escenaris imaginaris per a representar aquestes preocupacions íntimes o fets que formen part de la vida. Però no voldria teoritzar... entre altres coses perquè estic d'acord amb l'autora quan diu a la introducció del llibre que per sobre de moltes teories sobre el collage, no hi ha millor explicació que la que dóna el conte titulat Collage d'Alphonse Allais i que ella ha triat com a magnífic pròleg. Un conte fantàstic entre gòtic i macabre (l'imagino il·lustrat per Edward Gorey!) on els protagonistes són un insòlit matrimoni. I precisament així, Matrimonio, és diu el projecte musical de Gloria Vilches, que no es dedica com a artista només al collage.




[Imatges: Gloria Vilches. Collages]



5 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Molt suggeridor i evocador. Amb un magnífic aire cinematogràfic que ens porta a l'imaginari dels 40 que tots hem creat a través de la pantalla i i d'aquell túnel del temps que és tota sala ce dine.

Insonrible ha dit...

Guau!! Siempre que vengo por aquí me llevo cosas nuevas. Me encantan estos collages, Toronto. Esa atmósfera nocturna es bastante inquietante. Muy chulos.

Toronto ha dit...

Crec que és la clau del bon treball com el que fa Vilches, Enric, perquè de collage se'n veuen molts, però no tots se'n surten tan bé explicant històries. Celebro que a tu i a Insonrible us agradin com m'agraden a mi.
Salutacions als dos!

Anònim ha dit...

Ostras! Me acabo de encontrar con este post, que me ha hecho tremenda ilusión! Muchas gracias por reseñar mi librito. Y qué bien que te guste el texto de Allais que escogí como prólogo. A mí me parece una delicia y muy elocuente respecto de la esencia del collage, porque habla del ingenio, de unir elementos diferentes para crear algo nuevo, pero también de la violencia, del corte y la sutura. Hacer collages implica también cortar, romper, destruir, y eso nunca lo destaca nadie. Un abrazo y gracias de nuevo!
Gloria Vilches

Toronto ha dit...

Gracias a ti, Gloria! Por tus estupendos collages y por dejar tu comentario en este blog. El cuento de Allais me encantó!