Joseph
Cornell
Sense títol
(Marine
Fantasy with Tamara Toumanova)
Collage i aquarel·la
sobre paper
(1940)
(1940)
"Cornell va conèixer Toumarova al teatre del carrer 51, on la seva companyia actuava. El teatre estava a tocar l'estudi tèxtil Traphagen i, en la seva hora de dinar, a Cornell li agradava passar-s'hi a veure els assajos. Abans que els presentessin formalment, Toumanova ja s'havia fixat en ell i s'hi referia com el penjat “que sembla un Pierrot” entre les ales. Ella i la seva mare, desconcertades, es preguntaven qui era aquell estrany intrús. El misteri es va resoldre quan Tchelitchew [pintor surrealista i escenògraf dels ballets russos] va arribar al camerino de la ballarina i amablement va anunciar: "Vull que coneguis a un geni. És un mag i serà més important que qualsevol de nosaltres." I així va presentar a Cornell, qui, sorprès en la seva primera trobada real amb una autèntica ballarina, "va fer cinc passes cap enrere,” com ella recordaria més tard.
(...)
Cornell va convidar Toumanova a Utopia Pakway i ella amablement va acceptar. La tarda en que va arribar acompanyada de Tchelitchew, van trobar al seu amfitrió en un estat d'extrema ansietat, la seva mare i el seu germà al darrera aguantant. Com la ballarina més tard recordaria, "Tchelitchew va haver d'ordenar-li que deixés d'estar nerviós perquè poguéssim posar seny.” La taula de la cuina estava ben parada, però l'única cosa que Cornell va oferir als seus visitants russos va ser "aigua i bosses de te."
A part d'aquella visita a Queens, el contacte de Cornell amb Toumanova es limitava a les visites breus entre bastidors, a penes suficients per mantenir un gran romanç o fins i tot una veritable amistat. Però va ser suficient per provocar un remolí d'inspiració artística. Cornell va produir prop de dues dotzenes d'homenatges a Toumanova."*
*Solomon, Deborah. Utopia Parkway: the live and work of Joseph Cornell.
Boston: MFA Publications, 1997. ISBN: 0878466843.
Joseph Cornell et les surréalistes à New York. Musée des Beaux Arts de Lyon, fins al 10 de febrer de 2014.
3 comentaris:
Quin home més estrany. Sentir parlar d'ell és com sentir parlar d'un fantasma. Si no fos per l'obra, diria que no ha existit mai.
¡Qué historia más romántica! Cornell era un tímido enfermizo, sin duda. Pero logró llevar a su bailarina a su cocina. Ese baile al son de las olas merece miles y miles de collages en su honor.
Estrany i tímid, una combinació que no el devia deixar passar tot el desapercebut que ell hauria volgut. Els collages dedicats al llac dels cignes de Toumanova també són molt molt bonics. A més incorporen retalls dels vestits de la ballerina. Estrany, tímid i podem afegir un adjectiu més a Cornell: fetixista...
Publica un comentari a l'entrada