divendres, 14 de febrer de 2014

Un futur gris


Juan Gris
Nature morte à la nappe à correaux
Oli sobre tela
(1915)


A LÉONCE ROSENBERG (RECIBO)
París, 19 de abril de 1915

Recibí del Sr. Rosenberg la suma de 480 (cuatrocientos ochenta) francos por dos cuadros de formato 50 y 30. *

El marxant Léonce Rosenberg (1877-1947), fundador de la Galerie L'Effort Moderne, després de continuar el negoci familiar d'antiguitats, s'hi va desvincular creant la seva col·lecció de peces perses i gòtiques, però a partir del 1910 es va interessar pel cubisme, comprant obra a Picasso i més artistes, en va ser un gran defensor. Gris va tenir contracte amb Rosenberg entre 1916 i 1920, època a la que precedeix aquest rebut de la seva correspondència.

Segons consta al Juan Gris: catalogue raisonné de l'oeuvre peint de Douglas Cooper (amb registre I, nº127), el quadre de 50 citat és Nature morte à la nappe à correaux, el mateix que el passat 4 de febrer la casa de subhastes Christie’s de Londres va vendre per 34,8 milions de lliures (41,4 milions d' euros), xifra rècord per un quadre de l'artista i del que Gris només en va cobrar de Rosenberg, fent càlculs aproximats, el que avui serien poc menys de 60 euros. S'ha de fer el canvi transportat a principis del segle XX, i segurament no estaria gens mal pagat. Però quan s'arriben avui a preus tant i tant desorbitats, m'entren ganes de viatjar en el temps (com a Midnight in Paris, la pel·lícula de Woody Allen) direcció al Montmartre del 1915 i explicar-li. Amb les penúries que va arribar a passar, no s'ho creuria.


A DANIEL-HENRY KAHNWEILLER
París, 7 de septiembre de 1915
Mi querido amigo:
Ha sido usted muy amable animándome como lo hizo en su última carta. Veo que, concociéndome como me conoce, está pensando en lo preocupado que debo estar. A veces también soy optimista como usted y pienso en un buen futuro. Pero eso es sólo cuando brilla el sol. Ahora estoy particularmente preocupado con el invierno que se avecina.
En los últimos días he pintado varios cuadros que me gustan bastante. Estos días cuando acabo de trabajar no leo folletines, sino que hago retratos del natural. Tienen un parecido bastante bueno, y pronto tendré tanta destreza como un ganador del Premio Roma. Me entusiasma saber hacer cómo se hace, y no me canso de hacerlo porque pensaba que era mucho más difícil.
No veo a mucha gente porque apenas salgo de Montmartre. Casi nunca voy a Montparnasse. Esos cafés bohemios, la Rotonde y la Dôme, están cada vez más horribles. Prefiero el encanto doméstico de Montmartre, donde la gente se encuentra en los estudios de amigos y nunca va a los cafés.
Braque se está recuperando, y no sé qué más decirle, y le envío, con la esperanza de que vengan tiempos mejores, mis más sinceros saludos.
Suyo,
JUAN GRIS*


*Juan Gris: Correspondencia y escritos. Edición de M. Dolores Jiménez-Blanco. Barcelona: El Acantilado, 2008.(El Acantilado, 169 : Epistolarios). 520 pàg.ISBN: 978-84-96834-48-4. *Pàg. 76 i 83.

[Foto: El País]

[TorontoTV: Charles Azanavour: La bohème]

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Podríem dir que és lamentable, però l'art es cou a foc lent, tant l'artefacte com la comprensió de l'artefacte. Podem gaudir d'una mostra moderna d'art, passejar per la proposta de l'artista, podem veure'n les virtuts, fins i tot l'excel·lència, podem emocionar-nos quan hi connectem... Però per arribar al punt de posar-se davant d'una obra i que ens parli amb veus de tots els temps, cal això: temps. Per a molts artistes això ha estat una desgràcia, però per a l'art, mai.

Aquesta natura morta de Gris val totes les misèries de la bohèmia.

Enric H. March ha dit...

No havia activat el seguiment dels comentaris.

Bon cap de setmana!

Toronto ha dit...

També ho veig així, Enric. L'art mai està subjecte a aquests factors externs, perquè o té veritat, com aquest quadre de Juan Gris, o no és art, per més diners que paguin.
L'art reflecteix la veritat i la profunditat del sentiment... això ho deia el poeta Robert Browning i és una resposta (força pedant) que he trobat per casualitat, l' acabo de llegir en una novel·la que gira entorn el món de l'art i em venia que ni pintada, mai millor dit.
Bona setmana!