dijous, 14 d’agost del 2014

Richard Hamilton (III): Plata



Richard Hamilton
Toaster
(1966-67)

Mi admiración por la obra de Dieter Rams [dissenyador industrial dels aparells electrodomèstics Braun] es enorme, y durante muchos años he sentido una singular atracción por su sensibilidad hacia el diseño, hasta tal punto que los productos de consumo que ha diseñado ocupan el mismo lugar en mi corazón y mi conciencia que ocupaba la montaña Sainte-Victoire en los de Cézanne”.
Richard Hamilton*


L'obra de Hamilton és molt variada i es fa difícil trobar-hi un únic estil. Era una manera de fer deliberada. Valguin d'exemples les diferents tècniques i els diferents temes tractats, amb la sèrie de les polaroids al capdavant, perquè la deixava totalment en mans dels seus amics artistes; o el vampirisme vers Duchamp, Bacon, Wrigth, Picasso, etc.; l'apropiació del llenguatge publicitari; els canvis de gènere continus en pintura: tant fa natures mortes, interiors, com paisatges...
Però sí destaca un tret formal força persistent, que apareix en vàries de les seves obres entre els anys 50 i 70, i que sí el pot arribar a identificar com a molt propi d'ell: l'ús del plata. Personalment, m'agrada molt aquest ús que en feia (com em passa també amb aquell color rosa tan bonic i tan típic de les pintures d'artistes de les primeres avantguardes). El plata de Hamilton es troba en diversos materials: pintura, paper d'alumini, plàstics, metalls... Plata a les pintures-collage d'Hommage à Chrysler Corp. (1957), Her is a lush situation (1958), Toastuum (1958), She (1958-1961) i Towars a definitive statement on the coming trends... (1962). Plata, puntualment, als seus Interior (1964). Plata a les manilles de les serigrafies Swingeing London (1968-1969). Present amb absolut protagonisme en la sèrie iniciada a finals dels anys 60, que reprendria al 2008, la dedicada a elevar a l'estatus d'art els dissenys industrials dels electrodomèstics de la casa Brawn, marca que va manipular transformant el nom en BrOwn (“...más que una parodia, revelaba los escrúpulos del artista a la hora de jugar con una obra tan impecable.”*) o directament va serigrafiar amb les lletres del seu cognom, Hamilton.

A partir d'ara, mireu-vos la torradora de la cuina de casa amb uns altres ulls.

* Rawsthorn, Alice. Richard Hamilton y el diseño. Richard Hamilton. Madrid: MNCARS, 2014. ISBN 9788480264846, p.131.

+ Richard Hamilton al MNCARS, Madrid, fins al 13 d'octubre de 2104.

[TorontoTV: Alaska y Los Pegamoides - La rebelión de los electrodomésticos]

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Sortosament, ja tenim una certa experiència domèstica gràcies als vàters i les planxes.

Toronto ha dit...

Abans de Hamilton, Duchamp va dir la seva sobre els vàters i Man Ray sobre les planxes... En l'art, no queda aparell domèstic per revisar!