dimarts, 16 de setembre de 2014

La nit del cometa


Richard Avedon
B.J. Fleet, Nine Years Old,
Ennis, Montana, 1982

"Pasarían más de mil años antes de que me olvide de ese sentimiento. La certeza que tuve en ese instante de que aquella escuela rural era el centro de nuestras vidas: su poder se extendía más allá de los alumnos que esa mañana habíamos respondido a la azarosa lista de Morrie, aunque fuéramos el componente primario del aula, esos pollitos de campo a los que tanta falta nos hacía la educación. Todas las personas que conocía habían invertido algo en esa pequeña escuela. Papá había sido el pilar de la junta durante años (y según como se llevara la cuenta, tenía tres o cuatro trabajos más). Él y otros hombres de Marias Coulee habían levantado el verano anterior la casita del maestro y ellos mismos habían construido la escuela, que ya empezaba a envejecer, a la llegada de los primeros colonos. Cada mañana, las madres, con el corazón y el alma en vilo, hacían montar a sus pequeños, que no les llegaban a la cintura, en unos caballos para que cabalgaran durante kilómetros. Una enciclopedia ambulante llamada Morrie Morgan había llegado hasta nuestra aula. Rose se había hecho cargo de la casita y, en las dependencias escolares de Marias Coulee, el polvo nunca volvería a ser el mismo. Una parte de la vida de todos estaba ligada al cuadrado solitario del patio de recreo, a esa pequeña parcela de horizonte."*

Doig, Ivan.
Una temporada para silbar.
6ª ed. Barcelona: Libros del Asteriode, 2013.
ISBN: 978-84-92663-42-2.
P. 123-124

Comença per a molts el curs escolar i no puc deixar de pensar com m'hauria agradat haver tingut alguna vegada un mestre com Morris Morgan, Morrie, el Sr. Morgan. Personatge fascinant de l'excel·lent novel·la d'Ivan Doig, Una temporada para silbar (recomanació de Samedimanche, a qui agraeixo aquest i molts més moments de lectura feliços), Morrie és el Mestre. Res a veure amb capitans messiànics tramposos. El Sr. Morgan, un autèntic dandi de la pradera, es guanya la confiança i el respecte dels alumnes només transmetent tot el seu coneixement amb veritable passió, una dedicació i obstinació envejables, per fer-ho de la millor, la més encertada, alhora senzilla i natural, manera possible.... quasi res per a un mestre que ho és més per accident que per vocació!

Paul, el narrador protagonista, els seus germans Damon i Toby, i la resta de companys d'aula, com l'Arabrab, Carnelia i Eddie Turley, viuen a l'escola de Marias Coulee, Montana, d'un remot curs del 1909-1910, moments inoblidables de la mà del Sr. Morgan. Moments que aquí no penso desvetllar per a qui no hagi llegit el llibre tingui, si ho vol, l'oportunitat d'emocionar-se amb les seves vivències, mentre aprenen ortografia, aritmètica, llatí, física o astronomia... tot esperant el pas del cometa Halley.

[Foto: Artnet]

[TorontoTV: Bill Haley & His Comets: Rock arround the clock]

5 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Jo, que m'ho miro des de la tarima, cada cop sóc més escèptic i no sé si una lectura així em farà bé o mal. En tot cas, abans que qualsevol altra cosa sóc lector (difícil sobreviure si no fos així!).

Jordi ha dit...

Fa cosa d'un any el vaig llegir i el vaig trobar magnífic. Parlant de profes, també em va emocionar "El professor", d'en Frank Mc Court

Toronto ha dit...

Segur que bé, Enric! El personatge de Morrie Morgan, el mestre, té els seus clars-obscurs, però tot i així, és de vegades massa de novel·la, en el sentit de massa perfecte per ser real, diria jo!

Jordi, no en vas fer la ressenya al teu blog! M'hauria agradat llegir-la. Buscaré "El professor" de Frank Mc Court. Moltes gràcies per la recomanació.

Insonrible ha dit...

Me lo apunto. ¡Gracias, Toronto!

Toronto ha dit...

De nada Insonrible, creo que te gustará!