diumenge, 28 de setembre de 2014

Teatre Museu Dalí


Salvador Dalí
Declaració d'independència de la imaginació  
i dels drets de l'home a la seva pròpia follia
Nova York, 1939


Arran del quaranta aniversari del Teatre Museu Dalí de Figueres, el setmanari Empordà va publicar un suplement especial. A les dues darreres pàgines, es fan tres preguntes, sempre les tres mateixes, a dotze persones representatives a nivell polític, social, econòmic i cultural de la ciutat de Figueres. Mentre llegia les seves respostes, la majoria, al meu parer, absolutament políticament correctes i profundament tòpiques, anava pensant què respondria Dalí al qüestionari. Potser això:

1. Què creu que ha suposat el Teatre-Museu Dalí per a Figueres?

Avida dollars: els diners dels visitants d'arreu del món que han vingut a veure el meu museu.

2. Pensa que podria haver-hi hagut més relació amb la ciutat?

No. Pregunteu als figuerencs quantes vegades hi han anat. Cap, una? I fa tants anys...

3. Cóm pensa que s'hauria d'encarar el futur d'aquesta relació? Què proposa?

Dos no s'entenen si un no ho vol.
Nomenar Albert Serra, el meu fill putatiu, director del museu.


[Foto: Ronny Van de Velde]

[TorontoTV: Hidrogenesse: El artista]

3 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Respostes plausibles. I probablement, les dues primeres gens allunyades de la realitat. La tercera se m'escapa.

Samedimanche ha dit...

Todo con un pan en la cabeza, mientras chupa una cabeza de gamba.
Ay...avida dollars...

Toronto ha dit...

Serra, sobre tot de cara als mitjans i al públic, té una actitud molt semblant a la que tenia Dalí, i més d'una vegada se'n ha declarat admirador.