dilluns, 20 d’octubre de 2014

La vida del dibuix






El "bon" dibuix és aquell que no pot alterar-se en absolut sense que es destrueixi la seva vida interior, independentment de que el dibuix contradigui a l'anatomia, a la botànica o a qualsevol altra ciència. 

Kandinski,
  De l'espiritual en l'art (1952).



 




Sara González Castro. Rinoceront blanc. Dibuix (2014).

Al principi va ser... el dibuix. Un esbós, un croquis, així comença tot moltes vegades en qualsevol manifestació artística. Es pot comprovar a l'exposició TRAÇ. Com també, que el dibuix, lògicament,  és un art en sí mateix, independentment de la seva funció com a eina de coneixement, tesi que l'exposició defensa molt bé amb dibuixos que il·lustren quatre àmbits: Per entendre, quan el dibuix genera coneixement. Per provar, quan el dibuix és part d’una recerca. Per recordar, quan el dibuix és memòria. Per explicar, quan el dibuix és una eina de comunicació.

Del més simple, esquemàtic, preparatori (o no) al més elaborat i perfecte. Hi podem veure dibuixos mèdics, d'herbaris, d'animals, d'eines, arquitectònics, publicitaris, judicials i policials, carnets de viatge, d'il·lustradors de contes, diaris i auques, de dissenyadors, escenògrafs, pintors, cuiners, i, fins i tot, dibuixos d'instruccions per muntar els mobles d'Ikea.
Si en el camp del coneixement el dibuix va ser substituït a l'engròs per la fotografia (o pel collage: alerta la seva presència satèl·lit en aquesta mateixa exposició!) i l'ordinador, això no va significar la seva mort. El dibuix no ha deixat mai d'existir, aportant aquella qualitat emocional i sorprenent pròpia de les coses fetes a mà: un traç ple de vida.

Jaime Serra
La coleur des sentiments
(Infografia publicada al Courrier International, 2013)

A TRAÇ s'hi poden veure els esbossos preparatoris d'aquesta i altres infografies de Serra. El seu treball per a diaris i revistes recorda aquells meravellosos gràfics dels diccionaris enciclopèdics (com el Larousse), o les primeres infografies dels llibres de salut (com els que et regalaven a La Caixa), i llibres de text del col·legi, amb els que un aprenia el funcionament del cor i la circulació de la sang, el sistema nerviós, l'aparell digestiu i, de la manera més asèptica possible, el reproductor.


+ TRAÇ. El dibuix com a eina de coneixement. Del 7 d’octubre al 7 de desembre 2014. 
Arts Santa Mònica, Barcelona.

[Torontoràdio: Michael Nyman: The Draughtsman's Contract]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Una exposició plena d'essència, de percepció i comprensió en estat pur. Té molt de viatge iniciàtic. No us la perdeu!

Toronto ha dit...

I plena de detalls, molt entretinguda, de les de visita llarga... o vàries visites!
Enhorabona Enric per la part que et toca (fantàstics l'auca de la tisis i els dibuixos taurins!)