diumenge, 15 de març del 2015

Sophie i l'altra



Sophie Calle
L'Autre
(1992)

Hi ha una carta d'amor que fa anys tinc abandonada sobre l'escriptori. No havia rebut mai una carta d'amor. En vaig encarregar una a un escrivent. Vuit dies després, vaig rebre una bonica carta de set pàgines escrita amb ploma i en vers. Em va costar cent francs i l'home va escriure:”[...] jo, sense haver-me mogut d'aquí, he estat amb vostè a tot arreu...”
Sophie Calle. La carta d'amor.
Autobiografies
(1988-2013)

Aquest fragment de La carta d'amor recull algunes constants de les obres de Calle, com són el joc entre realitat i ficció, l'amor, la bellesa, el sentit de l'humor.

A l'exposició Sophie Calle. Modus vivendi també es pot veure Prenez soin de vous (Cuidi's), de 2007, que gira entorn d'una altra carta d'amor que va rebre l'artista, però via e-mail i de ruptura. Conclou dient: M'hauria agradat que les coses fossin d'una altra manera. Cuidi's molt. Un final tan desconcertant per a ella que va demanar el punt de vista i la interpretació a 107 dones (algunes actrius, ballarines, cantants...) i un lloro, per intentar entendre què volia dir exactament el remitent. I el resultat, fer una vegada més de la vida - real o inventada, tant se val – art. 

+ Sophie Calle. Modus vivendi, [La Virreina] Centre de la imatge, Barcelona, fins al 7 de juny de 2015.

[TorontoTV: Sophie Calle: Prenez soin de vous: Brenda]

Foto: [La Virreina]

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Conceptualment és una artista impressionant. Ella crea la realitat que fotografia. Fins i tot la seva pròpia realitat.

Sícoris ha dit...

Encara no l'he anat a veure, però ho faré. Com diu l'Enric, S. Calle crea la seva pròpia realitat més enllà de l'obra en ella mateixa.

Toronto ha dit...

És impressionant i genial perquè, de fet, l'obra en sí no existeix de forma material. Fa fotos, tria objectes, fa filmacions... sí, però és, com dieu Enric i Sícoris, conceptualment on recau tota la força. I en té molta de força, Sophie Calle trobo que és molt forta! Realitat o ficció, jo m'ho crec totalment igual. A més, pot arribar a quotes d'una bellesa i un lirisme brutals, només començar l'exposició amb la sèrie dels cecs o els que veuen per primera vegada el mar ho demostra, deixant el llistó ben amunt des del principi. Una exposició per anar-hi i tornar-hi!

Encarna Castillo ha dit...

Su ficción ya es su realidad. Para mí no están separadas en su vida y en su obra, que tampoco están separadas. Su obra es su vida.
¡En abril, cae, que voy para allá!

Toronto ha dit...

Pues en abril la visitamos juntos!