dimecres, 1 de juny de 2016

Punk




Douglas Gordon
Self portrait of you+me
Sidney Poitier /
Kim Novak /Anita Ekberg / Steve McQueen
Fotografia, fum i mirall
2006


Punk. Els seus rastres en l'art contemporani. En aquesta exposició, el punk apareix com una referència explícita en molts artistes; en els usos d’elements com el soroll, la tipografia de retalls, l’antidisseny i el feísmo; o amb la inclusió de referències musicals explícites a grups musicals. Però també es mostra el rastre del punk com a actitud: la negació, l’oposició i la destrucció; el fes-ho tu mateix; l’al·lusió a la por i el terror en una societat que aliena individus; la mateixa alienació que provoca estats psicòtics; la valoració del que surt de la norma; el nihilisme; la crítica al sistema econòmic i l’anarquia; o la reivindicació de la pròpia llibertat sexual, del cos com a lloc de batalla.

David G. Torres, comissari.


Retalls, destrucció, fes-ho tu mateix... En actitud i en execució, el collage és punk. I ben present està en l'exposició del MACBA. Als fanzines Black Flag (amb una portada d'Eulàlia Grau!) i A la recerca del cony perdut, dibuixos amb retalls de revistes pornogràfiques, passant del sexe explícit al delirant, obra d'Antoni Hervàs. Les impagables portades de discos manipulades de la sèrie bizarra Radio Cobra, de Eduardo Balanza. Els bitllets manipulats de Hans-Peter Feldmann i Carlos Aires revisitant el God Save the Queen en versió clown. Les nines monstrenques i nazis de Natascha Stellmach. O els inquietants retrats cremats d'actors de Douglas Gordon.
Present també el collage en el muntatge de molts vídeos que s'hi poden veure. En la varietat de tècniques mixtes de la majoria d'artistes. En la construcció d'instal·lacions, de les que, sens dubte, Terratrèmol de Tere Recarens és la més impactant, i testimoni del moment més genuïnament punk de tota l'exposició, perquè, la resta d'obres, tan ben ordenades, col·locades i penjades a les parets blanques impol·lutes del museu... Si el Punk no ha mort, què hi fa en un cementiri?

Entre les activitats paral·leles a l'exposició, s'han programat dos tallers de collage. El primer es va fer el passat 13 de maig, i el proper serà el 3 de juny: MACBA Collage Lab, sessió punk a càrrec dels collagistes Max-o-matic (del col·lectiu The Weird Show) i (via skype) de Tomás Spicolli.

Punk. Els seus rastres en l'art contemporani. MACBA, fins al 25 de setembre de 2016.
[Fotos: Cal Cego]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

És curiós com hi ha estètiques que guanyen amb el pas dels anys. Passa amb el punk, que de simple rebequeria juvenil es converteix en crítica social premonitòria.

Toronto ha dit...

Molt premonitòria l'actitud punk, en crítica i necessitat, perquè en temps de crisi, el fes-t'ho tu mateix va que vola més que mai.
"Rebequeria juvenil" m'agrada molt, podria haver estat un bon nom per a un grup punk cantant en català i de l'era post-nova-cançó o rock-català, amb cançons tipus "Per Norma No" o "Mort al Gran dictat"!