Cildo MeirelesArte física: Cordoes/30km de linha estendidos, 1969
Capsa de fusta, mapa i 100 metres de cordill
50 x 38 x 13 cm.
[© Imatge : Artnet ]
Diego, Estrella de. Contra el mapa: Disturbios en la geografía colonial de Occidente. Madrid: Siruela, 2008. (La Biblioteca Azul serie mínima; 20). ISBN: 978-84-9841-156-0.
La presència dels mapes en l’art ha estat sovint un mitjà per deixar constància del poder polític i econòmic. Les obres més conegudes amb aquest tret retraten monarques, estampes colonials o batalles amb un mapa o un globus terraqui convenientment traçats al gust del poderós, l’invasor o els vencedors.
De Diego analitza les trampes del mapa (i també de les postals) i s’interessa pels artistes que van contra ell. Aquells que van decidir que els mapes no poden representar ni de manera única ni real els espais, els països, les ciutats, la Terra. L’estudi va dels primers transgressors, els surrealistes belgues i els membres de la Internacional Situacionista, a propostes més actuals de León Ferrari, Melanie Smith, La Ribot i Alfredo Jaar entre d’altres.
La presència dels mapes en l’art ha estat sovint un mitjà per deixar constància del poder polític i econòmic. Les obres més conegudes amb aquest tret retraten monarques, estampes colonials o batalles amb un mapa o un globus terraqui convenientment traçats al gust del poderós, l’invasor o els vencedors.
De Diego analitza les trampes del mapa (i també de les postals) i s’interessa pels artistes que van contra ell. Aquells que van decidir que els mapes no poden representar ni de manera única ni real els espais, els països, les ciutats, la Terra. L’estudi va dels primers transgressors, els surrealistes belgues i els membres de la Internacional Situacionista, a propostes més actuals de León Ferrari, Melanie Smith, La Ribot i Alfredo Jaar entre d’altres.
Gonzalo Puch
Homenaje a Vermeer, 1994 / Sin título, 1998
Fotografia
Homenaje a Vermeer, 1994 / Sin título, 1998
Fotografia
Artistes tots amb una forta càrrega crítica vers el poder, el colonialisme o la globalització. De Diego reflexiona també sobre l’ús del mapa, el viatge de plaer o per necessitat, amb destí o sense. Sobre la manipulació, la il·lusió falsa de les imatges (podem incloure les de Google earth), la proximitat i la llunyania. Sobre l’artifici i la descontextualització. Contra el mapa és anar contra les convencions, és imposible fixar res, el món no està acabat.
5 comentaris:
Con mapa o sin mapa,espero veros aviat en Getafe.Aquí os espera la Abutrí,la Cibelina y unos bocadillos de calamares,que como dirian en cualquier capitulo de "Aida",se caga la perra!.
Y luego hay otro tipo de mapas, como este que he puesto aquí, pero que no sé si va a salir bien. Es un mapa literario sobre Manhattan. Algunos escenarios de las novelas más representativas sobre la ciudad, desde Paul Auster a Salinger:
http://www.nytimes.com/packages/khtml/2005/06/05/books/20050605_BOOKMAP_GRAPHIC.html?adxnnl=1&adxnnlx=1168523755-pDyWMrhdSOjOXmyU5OAzxQ
http://www.nytimes.com/packages/khtml
/2005/06/05/books/
20050605_BOOKMAP_GRAPHIC.html?adxnnl=
1&adxnnlx=1168523755-
pDyWMrhdSOjOXmyU5OAzxQ
A ver si así....
Ooooh! Insonrible, aquest mapa m'agrada molt, Desayuno con diamantes, La edad de la inocencia, Una dona difícl... les novel·les (o les pel·lícules), qué bonic recordar-les passejant pels escenaris... Per cert, la Abutrí, algú haurà fet una novel·la que passi a Getafe no?
Pués mira Toronto,eso es algo que no me ha dado por mirar pero voy a ver si me informo y te cuento.
Publica un comentari a l'entrada