dimarts, 20 de maig del 2008

Brossalobrossotdebrossat

Joan Brossa
Eclipsi, 1988
Objecte



L'ESGLÉSIA CATÒLICA ESPANYOLA

Puta paparra, carronya on fermenta
La claveguera de la llum del dia,
Apunta el seu coet lluna opulenta
I implora no fallir la punteria.

Teixeix sotanes una aranya lenta.
Com ballen amb les vides per la via
Que va del militar a la serventa!
Despullen amb les ungles pedreria.

Ens fa de mare i de pare, i s'engreixa
De tèrbola tenebra, i no desdenya
De beneir la reixa de la queixa.

Be mossegaire, mal de tots nosaltres,
Aquesta activitat d'ensenyar els altres
Aplica-te-la, porca, a tu mateixa.

Joan Brossa


Brossalobrossotdebrossat de Carles Santos s'ha pogut veure al Teatre lliure de Barcelona del 8 al 18 de maig.


© Fotos: Ros Ribas

Escena 17: L’actriu Mònica López, mentre fa rem estàtic, recita, entre d’altres poemes de Joan Brossa, L’Església catòlica espanyola i Final!, dos cops de puny contra dues lacres de l’època que li va tocar viure.

A Brossalobrossotdebrossat hi ha espai també per altres temes de l’obra de Brossa, pels seus gustos i les seves opinions. L’espectacle encadena música, cinema i peces parateatrals que formen part de l’avantguarda més experimental d’un Brossa sovint conegut pel gran públic per la imatge bonica i suau del confeti, les serpentines i les lletres de colors, una imatge aquesta que simplifica en extrem l’obra del personatge visionari, complex i incòmode que va ser i que aquí Carles Santos reivindica.



Escena 5: Busby Berkeley.
Gold Diggers, 1935
(56 Dancing Pianos)

Per l’humor i el mal humor, per la intel·ligència, per l’absurd, per la ironia… Visca Brossa!

4 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Mare de deu toronto!.
M´agrada molt!.Sobre todo la poesia.Que heavy este Brossa.

Samedimanche ha dit...

Toronto: tu no estàs bé.

Insonrible ha dit...

Genial, por absurda, la escena de los pianos. Ya no se hacen pelis así, que diría un fan de Brossa...
Mònica López me encanta.

Toronto ha dit...

Heavy, heavy el poema... I dels pianos trobo tan bèstia que, si et fixes bé es nota, els mouen persones a sota... l'efecte del ball és surrealista... i al principi, l'escena dels enamorats en el jardí que resulta ser una miniatura com en una bola de neu...Oooh! ja no es fan així no...