Duchamp, Man Ray, Picabia

Marcel Duchamp
Molinet de xocolata (Núm. 1), 1913
Oil sobre tela (61.9 x 64.5 cm)
© Artists Rights Society (ARS), New York / ADAGP, Paris / Estate of Marcel Duchamp.
The Louise and Walter Arensberg Collection, 1950.
Philadelphia Museum of Art

Poco después de su regreso de Munich, Duchamp se había marchado a Ruán a ver a sus padres. Mientras paseaba por la rue Beauvoisine, cerca del centro de la población, al norte de la catedral, se paró frente a la confitería Gamelin para admirar la máquina chocolatera que tenían en el escaparate. Era una visión que le había fascinado ya desde colegial: tres rodillos troncocónicos giraban lentamente en una cubeta circular, refinando una fina pasta marrón hecha a base de semillas de cacao machacadas, aceite vegetal y azúcar que, gracias al calor de un hornillo colocado debajo de la cubeta, despedía un aroma delicioso hasta la calle. Tal como confesaría en una entrevista tardía, aquel proceso parecía tocar algo en lo más profundo de Duchamp. “Siempre ha habido una necesidad de círculos en mi vida”, reconoció, “ de… rotación. Es una especie de narcisismo, de autosuficiencia, una suerte de onanismo. La máquina va girando y, a través de un proceso milagroso que siempre me ha parecido fascinante, produce chocolate”.

Tomkins, Calvin.
Duchamp.
Traducción de Mónica Martín Berdagué.
Barcelona: Anagrama, 1999.

(Biblioteca de la memoria ; 18 )
ISBN 84-339-0783-2.
P. 141-142.


Exposició Duchamp, Man Ray, Picabia al Museu Nacional d’Art de Catalunya, fins el 21 de setembre.

Darrera les obres de Marcel Duchamp poden haver enigmes indesxifrables que, amb una actitud molt dadà, mai va voler desvetllar, o històries tan boniques com la del Molinet de xocolata núm. 1, pintura i motiu a partir dels que va fer una part d’El gran vidre, obra emblemàtica i present a l’exposició amb una còpia autoritzada de Richard Hamilton. Les obres de Duchamp són poètiques, iròniques, divertides, absurdes, provocatives, tocades per l’atzar, juguen amb les paraules o també als escacs.

Man Ray
Primacy of Matter over Thought, 1929
Fotografia
[©Imatge: Baltimore Museum of Art ]

L’exposició que es pot veure al MNAC és un recorregut per l’obra dels tres artistes i amics: Duchamp, Man Ray i Picabia, des dels inicis a les darreres etapes i amb obres de primeríssim ordre provinents, entre altres llocs, del Philadelphia Museum of Art i de la Tate Modern de Londres.

Man Ray
L'Enigma d'Isidora Ducasse, 1920
Màquina de cosir, manta i cordill
Objecte: 355 x 605 x 335 mm
© Man Ray Trust/ADAGP, Paris and DACS,
London 2002.
[©Imatge:Tate Modern]

És curiós de veure cóm els tres varen compartir interessos (el moviment, la mecanització, la llum, l’erotisme, el misteri, el sentit de l’humor…) i cóm els van mostrar (pintura, objectes, collage, fotografia, … ) apropant-se o allunyant-se variablement però amb tot l’esperit de les primeres avantguardes del segle XX a les que van pertanyer i, ja amb la nostra perspectiva històrica, obrint els nous camins en l’art que es farà des dels anys seixanta del mateix segle passat fins a l’actual segle XXI.

Francis Picabia
Filla nascuda sense mare, 1916-1917.
[©Imatge: National Galleries of Scottland ]

Ha estat un plaer passejar per aquesta exposició acompanyat pel meu amic Jordi, que en sap molt sobre l’obra, vida i miracles de Duchamp i m’ha anat explicant algunes de les històries i dels personatges que s’amaguen darrera les obres i de la relació entre els tres artistes. Històries sovint divertides, marcades per la provocació, plenes de personatges increíbles, com els rics col·leccionistes Arensberg, per exemple, que són, com diu en Jordi, dignes de fer servir per a un relat curt o veritables vides de novel·la. De moment però, el que llegiré serà la biografia de Duchamp escrita per Calvin Tomkins, seguint la recomanació del mateix guia d’excepció i sota el bon record d’haver visitat una de les millors exposicions de l’any.