dissabte, 19 de juliol de 2008

El ángel exterminador


Animalitat. Forces sexuals. Gran creativitat. Lligadura. Treball sobre la matèria. Passió. Inconscient. Fals guru. Temptació. Fermentació. Dominació egocèntrica. Diner. Bestialitat. Orgull. Fascinació. Orgia. Sadomasoquisme. Burla. Trampa. Costat obscur. Perversions. Dipòsit de vitalitat.

Alejandro Jodorowsky. L’art du tarot.
Tarot de Marsella Camoin]


El ángel exterminador
. De Luis Buñuel i Luis Alcoriza.
Direcció de Joan Ollé. Teatre Grec, Barcelona, 11 de juliol, Grec’08.

L’adaptació teatral que ha fet Joan Ollé de la pel·lícula El ángel exterminador (Luis Buñuel, 1962) ens posa a una distància curta, en viu i en directe tot el patetisme i la degradació d’aquests burgesos que celebrant una festa al tornar de l’òpera queden atrapats, no se sap per què, sense poder sortir del saló d’una luxosa mansió. Personatges de carn i ossos sobre l’escenari suplanten en diferent nombre però amb els mateixos diàlegs als inoblidables personatges de la pel·lícula (amb la gran Silvia Pinal i companyia) que, en un recurs-homenatge, apareixen també projectats sobre la paret del saló, una paret que sembla feta amb nínxols, un bon lloc pels fantasmes que viuen atrapats a les pel·lícules. Tots ells escampen pel pati de butaques la pudor a podrit tapada sota la falsa moral i les refinades maneres i que aflora arrel d’una situació tan límit com absurda, molt pròpia del Surrealisme. Un malson del que despertaran retornant al punt de partida on tot va començar, si és que va començar alguna vegada. I venint de Buñuel, no és extrany que l’àngel exterminador aparegui també en un nou malson a una església on s’acaba de celebrar una missa…

Luis Buñuel
El ángel exterminador
http://www.luisbunuel.org/]

Els actors fan una feina coral, alguns destaquen per sota d’altres, però tots tenen la gran sort de comptar amb un text molt bo, amb la força de les imatges més intencionadament simbòliques i surrealistes i amb una coreografia que funciona com un rellotge, treball del ballarí i coreògraf Andrés Corchero, sempre tan contingut, sobri, elegant i aquí, no se si m’ho va semblar només a mi, fins i tot amb un toc de jota aragonesa que demostra força sentit de l’humor, tant com el que demostra Joan Ollé reservant-se el personatge que morirà dins el saló, tant com el que és necessari per veure aquesta obra de teatre o la pel·lícula original.

Aquest muntatge viatjarà a l’Expo Zaragoza per retre homenatge a Buñuel. No sé si farà gira o tornarà a Barcelona, en tot cas, estic segur que la representació en un teatre tancat amb major proximitat del públic a l’escenari que el Teatre Grec (gros i a l’aire lliure) permetrà gaudir més dels efectes d’aquest àngel sobre la colla de pobres desgraciats atrapats entre quatre parets. I per a qui no li agradi el teatre, sempre pot recorre al DVD per revisar o veure per primera vegada la gran pel·lícula de Luis Buñuel.

1 comentari:

La Abutrí de Getafe ha dit...

Que chulo Toronto!...La verdad es que ví hace tiempo la película de Buñuel en la filmoteca y me gustó mucho,aúnque este hombre tiene la virtud de ponerme nerviosaaaa...
Pués no sé si vendrán para Madrid,pero si es así,no dudo en ír a verla,el teatro me vuelve una loca ajamelgada!!!.