dijous, 21 d’agost de 2008

La lliçó d’anatomia

Gino Rubert
Estrella por una noche
, 2004.
Tècnica mixta sobre tela, 105 x 97 cm.
[© Imatge: http://www.ginorubert.com/]

La lliçó d’anatomia de Gino Rubert al Museu de l’ Empordà de Figueres fins el 28 de setembre.

Gino Rubert (Mèxic, 1969) exposa una selecció de pintures, dibuixos, aquarel·les i videos fets durant els deu darrers anys i, en primícia a la ciutat de Figueres, inclou algunes de les últimes pintures d’aquest mateix 2008.

Gino Rubert
Smoking room
, 2007.
Tècnica mixta sobre tela, 162 x 130 cm
[© Imatge: Galeria Senda]

Sens dubte el que més m’agrada de la seva obra són les pintures. Els temes, intueixo, remeten a un món personal molt ric en símbols xifrats dels seus pensaments entorn la infantesa, l’amor, el sexe, la por, la mort … entre molts altres, segurament. Els mostra representats amb posades en escena acurades i pròpies d’un somni (de vegades un malson), molt sentit de l’humor (sovint negre) i amb personatges (a les obres més recents apareixen gairebé sempre el mateix Gino Rubert i la seva companya, la també artista Tamara Villoslada) que llencen mirades inquietants a l’espectador, gens sorpresos per la nostra presència i buscant la complicitat per fer-nos saber que som testimonis del que està passant dins el quadre, perque passen moltes coses, algunes poden semblar sàdiques i terribles: cossos esquarterats; ulls, boques i vagines cosides; bondages… successos dels què som voayeurs consentits gràcies a l’eliminació de les façanes, com col·locats davant de teatrets retallables o cases de nines, tenim una visió privilegiada d’ interiors amb escales que pujen cap al cel i baixen a l’infern, edificis amb l’estructura de la 13 Rue del Percebe i també d’alguns exteriors sobre catifes de gespa, davant alts murs que tanquen patis i jardins o amb edificis urbans de fons.

Tècnicament Gino Rubert és un mestre del collage. Els rostres dels seus personatges són fotografies en blanc i negre insertades amb molta cura als cossos pintats i al seu entorn. Utilitza també altres textures per reproduir la fusta o les superficies de les parets. Un efecte que m’agrada molt és el que aconsegueix amb l’ús de papers plàstics d’aparença metàl·lica i d’efecte brillant per a peces de roba de vestir i pel mobiliari.

Gino Rubert
Lección de anatomía
, 2006
Tècnica mixta sobre tela , 170 x 405 cm
[© Imatge: Galeria Senda]

El Museu de l’Empordà ha editat un petit catàleg amb fotografies d’obres de Gino Rubert que no es corresponen exactament amb les obres exposades... Només coincidiexen al llibre i a l’exposició la sèrie de dibuixos a llapis sobre paper a partir de cites de filòsofs i escriptors. S’inclou també un text breu de Francesc Badia i Dalmases que repassa la trajectòria de l’artista de manera molt personal. Es troba a faltar més informació per poder conèixer millor l’artista i l’obra exposada. En aquest sentit, haurem de conformar-nos amb Apio: notas caninas, el conte llarg de Gino Rubert que el mateix museu ha editat (600 exemplars) amb motiu de l’exposició.

Rubert, Gino
Apio: notas caninas
Figueres: Museu de l’Empordà, 2008
ISBN: 978-84-936586-0-1

Un conte negre, tan negre com el futur d’Apio, el gos cec d’un amo que no és el que sembla. A base de capítols molt breus descriu una sèrie de personatges, unes morts sospitosament accidentals i situacions en general bastant insòlites, no per això impossibles, i amb força humor. Prefereixo el Gino Rubert pintor que pas l’escriptor, però crec que aquest conte permet saber més sobre l’imaginari que utiliza a la resta d’obra. Alguns capítols es poden llegir al web http://www.ginorubert.com/.

3 comentaris:

LaArañaTecla ha dit...

¡Menudo descubrimiento! Me ha encantado...desde este lado de la pantalla recuerda a Remedios Varo y a Ángeles SAntos...conexión México-Ampurdà, mucho más que una sospecha.

Toronto ha dit...

Araña! Sabía que te gustaría! También encuentro que es muy Varo. Normalmente expone en la galería Senda de Barcelona, allí en su escaparate que da a la calle Consell de Cent vi por primera vez un cuadro suyo y me encantó. A ver si vuelve a exponer y vamos, en directo son espectaculares!Bon retorn d'Irlanda! Ahora me paso por su blog a ver esas maravillas que encontraron!!!

La Abutrí de Getafe ha dit...

Anda!.
Me gusta mucho!.No lo conocia de veras,pero los collages son muy chulos...
Ya indagaré más sobre este hombre.
Merçy toronto!.