El gran nan Hervé Villechaize i l’exuberant Susan Tyrrell són els reis de la Sisena dimensió, la zona prohibida, on la filla de la família dels Hercules entra i queda atrapada … caldrà anar a rescatar-la o quedar-s'hi per sempre!
Forbidden Zone és molt divertida. Té aquell encant de les coses fetes amb pocs mitjans que es resolen per la via més estripada i cutre, però amb enginy i gràcia. Es nota que el director no tenia ni massa experiència ni massa pressupost… però els actors hi deixen la pell fent-ho el pitjor possible, cantant millor, com també ballant, corrent i saltant entre uns decorats propis de la primera etapa Kiko Ledgard de l’Un, Dos, Tres... A més, cal sumar-hi l’ús d’uns magnífics dibuixos animats per arribar allà on farien falta costosos efectes especials. Són obra del dibuixant John Muto i estan en la línia dels que feia Terry Guilliam per a la sèrie de TV dels Monty Python.
Danny Elfman signa amb la resta de la banda la música i algunes de les cançons de la pel·lícula, i també hi apareix en el paper de Satan cantant Minnie the Moocher (original de Cab Calloway, 1931), tema que sembla un referent clar de la cançó d’Oogie Boogie de The Nightmare before Christmas (Tim Burton, 1993). El mateix Elfman explica al documental dels extres que per començar a treballar amb Tim Burton va oblidar la seva part més pop a Oingo Bongo i va recuperar tan el primer jazz que feia amb The Mystic Knights... com la influència dels compositors clàssics Prokofiev i Stravinski per a les peces amb orquestra.
La pel·lícula i molta més informació interessant al DVD… o descarregant-ho d’alguna forbidden zone d’Internet prou coneguda...
[Imatges: Forbidden Zone]
3 comentaris:
Ese tipo de humor tan "expresionista" es buenísimo. Hay momentos que me recierda a Harold Lloyd (de quien aún recuerdo tu entrada...).
Una joya señor Toronto, una joya!
Qué hallazgo!!! No tengo más palabras. Una ovación de pie a tu excelente ojo selectivo!!
Publica un comentari a l'entrada