dijous, 28 d’agost del 2008

Forbidden Zone

The Mystic Knights of Oingo Boingo
1972-1980

Aquest mes d’agost remenant pel videoclub, vaig trobar Forbidden Zone. I no em refereixo a la secció de cine X del videoclub… si no al títol d’una pel·lícula que desconeixia i que em va cridar l’atenció pel dibuix de la caràtula d’aires tan pink flamingo’s amb colors llampants. Al llegir la sinopsi (adapatació més que lliure d’Alícia al pais de les meravelles en clau de còmedia musical) i veure que estava dirigida per Richard Elfman i amb música del seu germà Danny, vaig decidir llogar-la.
Richard Elfman,
Forbidden Zone, 1980

El gran nan Hervé Villechaize i l’exuberant Susan Tyrrell són els reis de la Sisena dimensió, la zona prohibida, on la filla de la família dels Hercules entra i queda atrapada … caldrà anar a rescatar-la o quedar-s'hi per sempre!

Forbidden Zone és molt divertida. Té aquell encant de les coses fetes amb pocs mitjans que es resolen per la via més estripada i cutre, però amb enginy i gràcia. Es nota que el director no tenia ni massa experiència ni massa pressupost… però els actors hi deixen la pell fent-ho el pitjor possible, cantant millor, com també ballant, corrent i saltant entre uns decorats propis de la primera etapa Kiko Ledgard de l’Un, Dos, Tres... A més, cal sumar-hi l’ús d’uns magnífics dibuixos animats per arribar allà on farien falta costosos efectes especials. Són obra del dibuixant John Muto i estan en la línia dels que feia Terry Guilliam per a la sèrie de TV dels Monty Python.
L’edició espanyola en DVD (Notrofilms, 2008) inclou força material addicional interessant. És el cas del documental que per celebrar el 25è aniversari de la pel·lícula va reunir a Richard Elfman amb els principals protagonistes vius per recordar tots els detalls del rodatge. Explica que la pel·lícula es va fer per deixar constància de la llarga carrera del grup de teatre dels germans Elfman, el The Mystic Knights of Oingo Boingo, actiu entre 1972 i 1980. Teatre musical barreja de vaudeville, music hall, opereta i cabaret, seguint el camí del model europeu del mític Grand Magic Circus de Jérôme Savary. Als vuitanta i fins el 1995, el grup teatral es va transformar en grup de new wave i ska, primer amb el nom d’ Oingo Bongo i després només com a Bongo.


Danny Satan Elfman en acció a Forbidden Zone

Danny Elfman signa amb la resta de la banda la música i algunes de les cançons de la pel·lícula, i també hi apareix en el paper de Satan cantant Minnie the Moocher (original de Cab Calloway, 1931), tema que sembla un referent clar de la cançó d’Oogie Boogie de The Nightmare before Christmas (Tim Burton, 1993). El mateix Elfman explica al documental dels extres que per començar a treballar amb Tim Burton va oblidar la seva part més pop a Oingo Bongo i va recuperar tan el primer jazz que feia amb The Mystic Knights... com la influència dels compositors clàssics Prokofiev i Stravinski per a les peces amb orquestra.

La pel·lícula i molta més informació interessant al DVD… o descarregant-ho d’alguna forbidden zone d’Internet prou coneguda...

[Imatges: Forbidden Zone]

3 comentaris:

Insonrible ha dit...

Ese tipo de humor tan "expresionista" es buenísimo. Hay momentos que me recierda a Harold Lloyd (de quien aún recuerdo tu entrada...).

Julián Rodríguez ha dit...

Una joya señor Toronto, una joya!

Imagogica ha dit...

Qué hallazgo!!! No tengo más palabras. Una ovación de pie a tu excelente ojo selectivo!!